Reflexions després de pandèmica.....

Reflexions després de pandèmica.....
Reflexions després de pandèmia....caminant pel port del Rin, de cop de cara et trobes aquesta manifestació d'art urbà, la socialdemocràcia trepitjada, cal repensar-ho tot abans que l'esperança desaparegui de l'imaginari col·lectiu.

divendres, 31 de gener de 2020

Pirineus!



Els cims dels Pirineus tenen cara sud i cara nord, aquest és el dilema, fem el cim per la cara nord, o la sud. Si venim de llevant o de ponent, carenem, per a encarar-nos de nord o de sud i finalment atacar el cim.

On som ara?

Jo crec que s'ha agafat massa respecte al cim, tenim por, i en això l'Estat ha guanyat, és cert com diu en Junqueras que els Marianos i Sorayas ja no hi són i ell en canvi, encara hi és, però hi és capturat i captiu, com la resta de preses polítiques. L'Estat però, ha mutat per a què no canviï res. El sacrifici de consellers, Jordi's i Presidenta del Parlament, com totes les represaliades fins avui, és innegable, però ells, els polítics professionals, sabrant millor que ningú com acabar amb la injusta presó; reforma del Codi penal, amnistia, indult no volgut...no ho sé, ells manen el seu destí i han decidit no omplir presons, han decidit jugar el joc de l'Estat, per tant el seu Pirineu ara, és de llibre.

Diferent és, de moment, la situació a l'exili, poden encarar l'excursió de nou, però són lluny, massa lluny i queda molt per a carenar. Ja se sap que les pitjors caigudes són des de les carenes.

Per tant, cal pensar si aquest és l'únic cim de la nostra vida, o bé, si per contra cal pensar en una encara més llarga travessa, una exploració per les terres i les valls d'ambdues cares dels Pirineus, fer molt camí per dreceres, vorejant riberes, gaudint i cuidant dels nostres paisatges, la seva diversitat cultural, entesa com un tot, holísticament.

Sincerament, cal pujar una senyera al cim?, o cal repensar la ruta? Jo aposto per descentralitzar des de la base, des dels pobles i ciutats, des del territori, des d'una nova renaixença ecologista que miri a Sud i a Nord dels Pirineus, aprofitant molts recursos i oportunitats que disposem, però sobretot aprofitant aquesta dècada, per a adaptar els territoris, des d'una resiliència amb base científica als canvis climatològics que ens ha tocat viure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada