Per aquí fa uns 100 anys es van fer la Conferència del Clima, volien salvar el Planeta... No, no ho crec, penso que no, no pot ser possible , d'aquesta manera no, no i no, estem immersos en un bucle estúpid, no ens en sortim, donem voltes a la mateixa rotonda, sense sortida, ho sembla que n'hi ha, però no, tot està refotudament tancat. He vist aquests dies com a evolucionat el " nuit debout " a Estrasburg, els he seguit, he vist com anava degenerant el grup, trist, molt trist, res de nou, algunes persones interessants, s'esforçaven a crear debat, a demanar que la gent buidés el pap, però és que la gent no té res a dir, han organitzat xerrades informatives sobre temes que no s'entenen, però més enllà de la plaça tot ha restat immòbil, impenetrable, els turistes de la plaça de la república han fet les seves fotos, el " nuit debout " a Estrasburg ha estat una postal més d'aquesta França que no es mou, bé d'aquesta Europa,  si és mou, ho ...

"En un poblet d'Alsàcia anomenat Mittelbergheim hi he trobat dues plaques, la del poeta polonès Czeslaw Milosz quan sommiava en la Pàtria europea, i la del soldat americà Irving Zurin, nascut a Ohio  vingut a donar la seva vida contra el nazisme, el 29 de novembre de 1944  davant una paret seca d'aquest poblet de terres del Rin. Dues plaques que m'han fet pensar en la deriva d'Europa, si repetim la Història ;  ni poetes, ni soldats l'hi donaran un altre oportunitat." El terror que estem infringint als refugiats és un error històric descomunal, amb les darreres decisions que la UE ha pres, hem convertit el Planeta en una immensa presó, no és possible ni el Dret a la fugida, la fugida dels desesperats ja no és possible , no compte la vida dels teus ni de la teva persona, quan esperar la mort es fa insuportable, s’ha volgut, Oh! Vergonya!, prohibir la fugida, fer-la impossible, no ho intenteu, sereu retornats al punt de parti...

  Un dia del mes de març de 1981 el meu amic Santi em va acompanyar a la caserna del Bruc, aquell dia entràvem per la Diagonal després d’haver passat la nit en vetlla i de bar en bar, sonava “Campanades a morts” al radiocasette del cotxe,  a tota hòstia, poques hores després em declarava objector de consciència a l’exèrcit espanyol, com a ecologista, com a jove i com a català. Avui Gasteiz, Puich Antich, el meu avi, el seu germà  i tantes persones en la memòria, l’he tornat a escoltar, sempre a tota hòstia, assassins!, tornem a deixar clar que no oblidem, especialment no oblidem que la lluita no a acabat, només haurem arribat al final del camí quan no hi hagi fronteres i quan els pobles de la terra siguin lliures d’esclavatges, de guerres, de salvapàtries i del Capital que fa esclau a les persones i mata al Planeta. Avui encara sonen campanades a morts! No oblidem les fronteres d’Europa, no oblidem que sonen campanades a morts cada dia a la Mediterrània, al...

                                                   Rhein a Söllingen/Greffern (Baden Baden)                                                                                            Lo riu és vida, és del tot cert, una correcta gestió dels regadius i de l’aigua permet donar vida als territoris pe...

Recentment s’ha publicat les darreres actualitzacions de les estrelles Michelin, he quedat molt sorprès que a Alsàcia n’hi hagi 29!,  en contra dels 16 corresponents a les comarques gironines que per territori en podríem fer una comparació, més del doble a Alsàcia, crec que convé reflexionar sobre aquest fet. No vull desmerèixer cap dels restaurants que ostenten aquesta distinció, entre altres raons pel fet que m’és impossible assaborir els seus serveis, però sí que puc donar-hi voltes, si més no des de d’una òptica més general, el perquè ? i reflexionar quin impacte tenen aquests serveis d’alt valor afegit, de prestigi local i de beneficis pel territori. Alsàcia és una terra molt particular, amb molta cultura gastronòmica, especialment marcada per la cuina francesa i per les mateixes arrels germàniques. Ara bé les comarques gironines tenen la sort de disposar d’un clima, d’un territori i d’unes tradicions mediterrànies molt agraïdes, la cuina del País és molt variada, ...

Malgrat ser urgent promoure la cogeneració utilitzant combustibles biomàssics , cal fer-ho amb criteris econòmics i ambientals, no tota biomassa pel fet de ser combustible, és incinerable, ni podem anomenar el seu ús energètic, ni sostenible, ni durable, ni beneficiós pel territori. No tot el que és combustible és racionalment incinerable. És normalitat arreu que no és el mateix produir un Kwel amb energia hidràulica, amb nuclear, fotovoltaica, eòlica, carbó, gas fòssil, fueloil o biomassa líquida, gasosa o sòlida, per a aquesta raó i per tal de propiciar la consolidació de les tecnologies renovables i permetre la seva implementació, especialment les que ens han de portar a un Món descarbonitzat i descentralitzat energèticament, pel fet d’estar en clar desavantatge amb les fonts fòssils tradicionals, aquestes energies dites renovables, reben uns ajuts que permeten la seva proliferació fins a assolir graus de maduresa, permetent competir de cara amb les més afavorides tecnològi...

  Les polítiques de l’Estat espanyol són estèrils,  inútils,  pel que fa a facilitar que a la península Ibèrica i les Illes que formen part del Regne d’Espanya puguin iniciar un camí de transició energètica. Ho sento però de moment és impossible, som part d’un Estat que ha segrestat les energies renovables a cop de Decret, un Estat que fa tot el possible per endarrerir el que és inevitable. El Sol, el vent i la bioenergia s’acabaren imposant en els nostres territoris mediterranis a les energies carbonitzades i també a la nuclear, però lamentablement,   ara com ara tenim el seu desenvolupament segrestat, no és possible la implantació de Mwel en lliure competència amb les energies carbonitzades i la nuclear, les quals es troben fortament subvencionades. Les empreses vinculades al petroli reben milions d’ajudes, les del carbó també, el gas i les seves aventures florentinianes no cal dir-ho, la nuclear amenaça amb les perilloses pròrrogues, aquests grups ten...