Passa al contingut principal

Reflexions des de terres del Rin (XXV)



Malgrat ser urgent promoure la cogeneració utilitzant combustibles biomàssics, cal fer-ho amb criteris econòmics i ambientals, no tota biomassa pel fet de ser combustible, és incinerable, ni podem anomenar el seu ús energètic, ni sostenible, ni durable, ni beneficiós pel territori. No tot el que és combustible és racionalment incinerable.

És normalitat arreu que no és el mateix produir un Kwel amb energia hidràulica, amb nuclear, fotovoltaica, eòlica, carbó, gas fòssil, fueloil o biomassa líquida, gasosa o sòlida, per a aquesta raó i per tal de propiciar la consolidació de les tecnologies renovables i permetre la seva implementació, especialment les que ens han de portar a un Món descarbonitzat i descentralitzat energèticament, pel fet d’estar en clar desavantatge amb les fonts fòssils tradicionals, aquestes energies dites renovables, reben uns ajuts que permeten la seva proliferació fins a assolir graus de maduresa, permetent competir de cara amb les més afavorides tecnològicament i en poder energètic, sent però tòxiques pel medi i el futur de la Humanitat, per aquesta raó en els Estats civilitzats, les anomenades energies renovables reben ajuts complementaris (subvencions), regulats per Lleis que les fomenten, raons no en manquen i no cal tornar a incidir en la necessitat de la seva ràpida implementació pel bé de les futures i actuals generacions. Dit d’una altra manera, si carreguéssim a les energies fòssils o no renovables (nuclear) els costos associats al canvi climàtic, contaminació, conflictes geopolítics  i risc ambiental, segur que el balanç seria clarament favorable a les energies dites verdes.

La darrera espanyolada ha estat la subhasta per a l'autorització de produir 200 Mwel amb biomassa agroforestal i 500 Mwel em Eòlica, el Decret que regulava la subhasta no contemplava ni la concentració de les instal·lacions, ni la seva base tècnica, ni la seva viabilitat econòmica, per no contemplar no demanava ni la seva ubicació, només perseguia una baixa a la retribució a les inversions considerades per a instal·lacions standards, en definitiva si una empresa plantejava una baixa del 100% segur que resultaria adjudicatària al permís a la generació d’electricitat, en un Estat que des del 2012 té l’aixeta tancada.

Creien les empreses adjudicatàries, picaresca nacional, altres empreses  amb criteris no especulatius marcarien la reducció a la retribució a la inversió, depenent de les capacitats logístiques d’aprovisionament, instal·lacions en el cas de la biomassa superiors a 14 Mwel eren molt difícils de plantejar, tant per disponibilitat de matèria primera com per a complexitat en la tramitació dels permisos, instal·lacions per sobre de 14Mwel s’estaria en règim d’autorització i caldrien informes d’impacte ambiental, puc assegurar que si parlem de biomassa forestal, aquest requisits són de molt difícil obtenció, però Spain is different, i finalment la subhasta ha estat adjudicada a megaprojectes  (50 MWel) amb retribucions a la inversió igual a zero( =0). Cas únic al Món civilitzat.

Per altra banda aquest model de subhasta tendeix a la concentració de Mwel en poques instal·lacions per tal d’assolir baixes a la inversió importants i poder guanyar el dret de producció d’electricitat en energia renovable, en un Estat que està molt lluny del 20% de generació per l’any 2020, no deixa de ser una espanyolada esperpèntica i una aberració ambiental.

Lamentable vodevil que el senyor Soria ens ha dedicat aquestes darreres setmanes, anunciant que Espanya gràcies al seu Ministeri i la Llei energètica més recorreguda i en processos judicials oberts del Món mundial, aconsegueix no haver de pagar ni un euro per a la instal·lació de les energies renovables , tot plegat no deixa de ser tan esperpèntic com en anys pretèrits un altre il·lustre del mateix partit (PP) anunciava que l’economia espanyola estava per sobre de l'economia d’Alemanya. Tot plegat no pot ser més patètic.

Ens tenen segrestada la implantació de les energies renovables, és del tot imprescindible que amb criteris econòmics, tecnològics, ambientals i sobretot d’eficiència energètica es promogui la cogeneració amb fonts renovables, es promogui la producció conjunta d'electricitat i calor/fred per a la indústria amb biomassa sòlida, líquida o gasosa. Els beneficis d’aquest model i font energètica ho deixaré per a una reflexió posterior.

Estrasburg a 30 de gener 2016.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Transicions i territoris.

  Fa poc, assistint en unes jornades anomenades, energia, ecologia i sobirania, persones amb criteri pretenien argumentar de totes les maneres possibles que ens cal fer un salt qualitatiu i especialment quantitatiu en la implantació de les EERR a Catalunya, res a dir, ben cert és l'endarreriment i la imperiosa necessitat de fer un salt endavant, o ara o mai. Ja són molts els que han assumit que a Catalunya no assolirà cap independència energètica i que la dependència energètica agreujada pel tancament nuclear (tot i que ja s'albiren pròrrogues) és ja una evidència difícil de negar. Si ens mirem, sempre ho he intentat fer així, els territoris com espais definits en aspectes geofísics i biofísics i que aquests tenen una importància vital en la relació del medi físic amb les poblacions humanes i activitats econòmiques que s'hi desenvolupen, aleshores, no puc deixar de fer segmentacions en el mapa que són i així ho entenc i ho he defensat abastament, claus per a comprendre ...

Compost de quartier: Humusculture

Pour bien organiser un centre de compostage de quartier et en toute sécurité, il faut au moins 3 composteurs.  1.- La phase thermophile, celle qui travaille le plus. 2.- Phase de maturation, tous les 2-3 jours il reçoit du MO du composteur 1 et une fois plein il est laissé à maturation pendant 3 mois. 3.- Redémarrer le composteur.   

Reflexions des de terres del Rin (XVI)

Amb el pare anàvem a treure els gossos, sí, així ho dèiem, crec que a moltes cases de La Garriga i del rerepaís, el meu poble era rerepaís, Barcelona quedava molt lluny, la canalla sabíem tots que volia dir treure els gossos, no pas com ara que es passeja amb el gos. Treure els gossos era imprescindible, el meu pare era caçador, val a dir que ho era per a la seva estima a la natura, li agradava més treure els gossos que anar a caçar, gaudia darrere dels animals, veure'ls com es movien nerviosos entre les bardisses, fins que de cop aixecaven un conill o alguna vegada fins i tot la perdiu sommiada. Eren temps en què encara hi havia vida per les vinyes i camps que s’enfilaven cap a Santa Margarida. El meu poble, com a moltes de les comarques al voltant de la ciutat de Barcelona, vam viure a finals dels seixanta i especialment pels setanta, aprofitant els finals del franquisme, un creixement econòmic i urbanístic descontrolat i desmesurat en què els terrenys bàsicament de secà i f...