Reflexions des de terres del Rin (XXIV)

 

Les polítiques de l’Estat espanyol són estèrils,  inútils,  pel que fa a facilitar que a la península Ibèrica i les Illes que formen part del Regne d’Espanya puguin iniciar un camí de transició energètica. Ho sento però de moment és impossible, som part d’un Estat que ha segrestat les energies renovables a cop de Decret, un Estat que fa tot el possible per endarrerir el que és inevitable.

El Sol, el vent i la bioenergia s’acabaren imposant en els nostres territoris mediterranis a les energies carbonitzades i també a la nuclear, però lamentablement,  ara com ara tenim el seu desenvolupament segrestat, no és possible la implantació de Mwel en lliure competència amb les energies carbonitzades i la nuclear, les quals es troben fortament subvencionades. Les empreses vinculades al petroli reben milions d’ajudes, les del carbó també, el gas i les seves aventures florentinianes no cal dir-ho, la nuclear amenaça amb les perilloses pròrrogues, aquests grups tenen el Poder i el Capital segretat, en definitiva va per llarg, un desastre.

No hi ha política energètica vers una transició energètica real, qui marca el ritme és una política d’allò més especulativa, l’última bestiesa ha estat la darrera subasta del “Ministerio de Industria”, on han quedat segrestats 700 Mwel amb biomassa i eòlica pels 4 anys vinents, no han calgut ni les empreses del lobby IBEX-35,  grups purament especulatius han ofertat el 100% de baixa a la inversió.

Ho sento, no és possible econòmicament construir instal·lacions, sense repercutir en el preu de venda  la inversió de les instal·lacions corresponets, esperpèntic, ningú es pot creure que en el “Reino de España” es produirà energia elèctrica amb molins de vent o centrals de biomassa amb infraestructures regalades, què es pretén doncs?, gràcies a un Decret que no contemplava la perceptiva baixa temerària, es segresten, per molt pocs diners, 700 Megawats verds, a part de propiciar la concentració de potències en poques instal·lacions, tema especialment greu quan parlem de biomassa, aquestes macro centrals desvirtuen el ja precari equilibri entre els recursos agroforestals i els seus territoris, generen un corrent especulatiu i de distorsió de preus de matèries primeres, competint a més amb indústries de transformació que sí aporten valor afegit; indústria de transformació de la fusta, indústria de fabricació de pellets, la consolidació de les poblacions rurals i una real implantació de models de descentralització energètica han quedat per només 14 milions d’euros segretats, i una inversió de més de 1.430 milions d’euros en els propers 4 anys bloquejada.

Els principals perjudicats d’aquestes polítiques són les generacions que ens precedeixen, no estem preparant un escenari que els hi permeti aixecar el cap, tot i tenir el més important, Sol, vent i territori, s’està fent tot el possible, per tal que els infants d’avui visquin molt pitjor que els seus pares, ser bons hereus de la crisis sistèmica des del 2007. Les oligarquies i les actuals polítiques dels partits orgànics han segrestat el seu futur, un futur d’energies netes i autarquia energètica, se'ls ha limitant la seva capacitat de poder abordar el seu propi futur. Aquestes nefastes polítiques,  senzillament preparen  la seva pobresa, dependència i incapacitat de reacció als reptes del canvi climàtic i el segur final de les energies no renovables.