Les polítiques de l’Estat espanyol són estèrils, inútils,
pel que fa a facilitar que a la península Ibèrica i les Illes que formen
part del Regne d’Espanya puguin iniciar un camí de transició energètica. Ho
sento però de moment és impossible, som part d’un Estat que ha segrestat les
energies renovables a cop de Decret, un Estat que fa tot el possible per
endarrerir el que és inevitable.
El Sol, el vent i la bioenergia s’acabaren imposant en els nostres
territoris mediterranis a les energies carbonitzades i també a la nuclear, però
lamentablement, ara com ara tenim el seu
desenvolupament segrestat, no és possible la implantació de Mwel en lliure competència amb les energies
carbonitzades i la nuclear, les quals es troben fortament subvencionades. Les
empreses vinculades al petroli reben milions d’ajudes, les del carbó també, el
gas i les seves aventures florentinianes
no cal dir-ho, la nuclear amenaça amb les perilloses pròrrogues, aquests grups tenen el Poder i el Capital segretat, en definitiva va per llarg, un desastre.
No hi ha política energètica vers una transició energètica real,
qui marca el ritme és una política d’allò més especulativa, l’última bestiesa
ha estat la darrera subasta del “Ministerio de Industria”, on han quedat
segrestats 700 Mwel amb biomassa i eòlica
pels 4 anys vinents, no han calgut ni les empreses del lobby IBEX-35, grups purament especulatius han ofertat el
100% de baixa a la inversió.
Ho sento, no és possible econòmicament construir instal·lacions, sense
repercutir en el preu de venda la
inversió de les instal·lacions corresponets, esperpèntic, ningú es pot creure
que en el “Reino de España” es produirà energia elèctrica amb molins
de vent o centrals de biomassa amb infraestructures regalades, què es pretén
doncs?, gràcies a un Decret que no contemplava la perceptiva baixa temerària, es
segresten, per molt pocs diners, 700 Megawats
verds, a part de propiciar la concentració de potències en poques
instal·lacions, tema especialment greu quan parlem de biomassa, aquestes macro
centrals desvirtuen el ja precari equilibri entre els recursos agroforestals i
els seus territoris, generen un corrent especulatiu i de distorsió de preus de
matèries primeres, competint a més amb indústries de transformació que sí aporten valor afegit; indústria de
transformació de la fusta, indústria de fabricació de pellets, la consolidació de les poblacions
rurals i una real implantació de models de descentralització energètica han
quedat per només 14 milions d’euros segretats, i una inversió de més de 1.430
milions d’euros en els propers 4 anys bloquejada.
Els principals perjudicats d’aquestes polítiques són les
generacions que ens precedeixen, no estem preparant un escenari que els hi
permeti aixecar el cap, tot i tenir el més important, Sol, vent i territori,
s’està fent tot el possible, per tal que els infants d’avui visquin molt pitjor
que els seus pares, ser bons hereus de la
crisis sistèmica des del 2007. Les oligarquies i les actuals polítiques
dels partits orgànics han segrestat el seu futur, un futur d’energies netes i
autarquia energètica, se'ls ha limitant la seva capacitat de poder abordar el
seu propi futur. Aquestes nefastes polítiques,
senzillament preparen la seva
pobresa, dependència i incapacitat de reacció als reptes del canvi climàtic i
el segur final de les energies no renovables.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada