Confiança. La confiança, és la paraula perduda, si no hi ha confiança no hi ha tampoc somnis possibles, sinó hi ha confiança vivim en un malson permanent, quan Marina Garcés www. marinagarces .com parla de retrobar la confiança coincideix potser sense saber-ho amb Claudia Kempfer www. claudia kemfert.de , ambdues creen opinió, pensen i escriuen, una des de dues llengües ibèriques, la catalana i la castellana, l'altre des de també dues llengües l'alemanya i l'anglesa, una des de la filosofia inacabada en un Món acabat, l'altre des de l'economia en un Món també esgotat, percebut com a sobreexplotat, sobreconectat , sobrepoblat i globalitzat on a més l'especialització ens fa analfabets globals i per tant manipulables i dependents. Ambdues percepcions són imprescindibles per aportar mecanismes, instruments i alhora solvència a la confiança envers les persones, ens cal proclamar a quatre vents la necessitat de confiar entre les persones, entre instituc...

Som un Món de ionquis, depenem d'una dosi de 90 Milions de barrils equivalents de petroli ( BEP ).... cada dia. I com més serem al Planeta aquesta xifra anirà creixent, més i més, engreixant els beneficis d'empreses com SHELL , BP , REPSOL, GAZPROM , GAS NATURAL..... Sense els 90 Mio de BEP 's (barrils equivalents de petroli) que el Món consumeix cada dia, sense les empreses que els controlen, sense els lobbys que manipulen, sense els exèrcits que les defensen, sense els Estats que les legitimen, sense el Terror que ens imposen, creus sincerament que el Món seria el mateix? Quan ja no és pas notícia que el Món pot funcionar totalment amb energies renovables, com és que des de la 1era guerra del Golf fins avui, govern darrere govern ens fan empassar que el veritable problema de la Humanitat és el terrorisme ? no les energies fòssils ?. Però fins a les evidències són aclaparadores, els 90 milions de BEP ´ s a més de desequilibris socials i econòmics, també compor...

Escric des de la més profunda convicció, no tenim temps, trenquem, tallem cadenes, les pròpies i les veïnes. Deixeu-vos d'estupideses puerils i provincianes, ara va de debò, s'ha acabat el temps, tot el que deixem de fer avui, ja no hi serem a temps de corregir-ho. I certament jo, altres no ho sé, només des de les arrels llibertàries em puc treure de sobre l'angoixa de les dades, sí, científicament és radicalment impossible virar el destí col·lectiu, però és cert que en l'individu queda l'última espurna de llibertat i esperança. Només jo puc dir NO. I dic No a les banderes, a les urnes, a les Conferències estèrils i falses, No a Regnes i falses Repúbliques, proclamo que la meva Pàtria és el Planeta, que el meu País és on sóc i quan hi sóc, amb les seves llengües, arts i lletres, els meus paisatges són les muntanyes, les planes i conreus, rius, rieres, horts, vinyes i olivars, platges i mars, places, carrers, pobles i ciutats, i jo sóc el meu Univers i dic...

  Per aquí fa uns 100 anys es van fer la Conferència del Clima, volien salvar el Planeta... No, no ho crec, penso que no, no pot ser possible , d'aquesta manera no, no i no, estem immersos en un bucle estúpid, no ens en sortim, donem voltes a la mateixa rotonda, sense sortida, ho sembla que n'hi ha, però no, tot està refotudament tancat. He vist aquests dies com a evolucionat el " nuit debout " a Estrasburg, els he seguit, he vist com anava degenerant el grup, trist, molt trist, res de nou, algunes persones interessants, s'esforçaven a crear debat, a demanar que la gent buidés el pap, però és que la gent no té res a dir, han organitzat xerrades informatives sobre temes que no s'entenen, però més enllà de la plaça tot ha restat immòbil, impenetrable, els turistes de la plaça de la república han fet les seves fotos, el " nuit debout " a Estrasburg ha estat una postal més d'aquesta França que no es mou, bé d'aquesta Europa,  si és mou, ho ...

"En un poblet d'Alsàcia anomenat Mittelbergheim hi he trobat dues plaques, la del poeta polonès Czeslaw Milosz quan sommiava en la Pàtria europea, i la del soldat americà Irving Zurin, nascut a Ohio  vingut a donar la seva vida contra el nazisme, el 29 de novembre de 1944  davant una paret seca d'aquest poblet de terres del Rin. Dues plaques que m'han fet pensar en la deriva d'Europa, si repetim la Història ;  ni poetes, ni soldats l'hi donaran un altre oportunitat." El terror que estem infringint als refugiats és un error històric descomunal, amb les darreres decisions que la UE ha pres, hem convertit el Planeta en una immensa presó, no és possible ni el Dret a la fugida, la fugida dels desesperats ja no és possible , no compte la vida dels teus ni de la teva persona, quan esperar la mort es fa insuportable, s’ha volgut, Oh! Vergonya!, prohibir la fugida, fer-la impossible, no ho intenteu, sereu retornats al punt de parti...

  Un dia del mes de març de 1981 el meu amic Santi em va acompanyar a la caserna del Bruc, aquell dia entràvem per la Diagonal després d’haver passat la nit en vetlla i de bar en bar, sonava “Campanades a morts” al radiocasette del cotxe,  a tota hòstia, poques hores després em declarava objector de consciència a l’exèrcit espanyol, com a ecologista, com a jove i com a català. Avui Gasteiz, Puich Antich, el meu avi, el seu germà  i tantes persones en la memòria, l’he tornat a escoltar, sempre a tota hòstia, assassins!, tornem a deixar clar que no oblidem, especialment no oblidem que la lluita no a acabat, només haurem arribat al final del camí quan no hi hagi fronteres i quan els pobles de la terra siguin lliures d’esclavatges, de guerres, de salvapàtries i del Capital que fa esclau a les persones i mata al Planeta. Avui encara sonen campanades a morts! No oblidem les fronteres d’Europa, no oblidem que sonen campanades a morts cada dia a la Mediterrània, al...

                                                   Rhein a Söllingen/Greffern (Baden Baden)                                                                                            Lo riu és vida, és del tot cert, una correcta gestió dels regadius i de l’aigua permet donar vida als territoris pe...