Passa al contingut principal

Reflexiones desde tierras del Rin (XXIII)


Hoy en Alemania en el periódico FAZ (Frankfurter Allgemeine Zeitung) se podía leer.... drei separatistische Parteien – Mas‘ Convergència, die linksnationalistische Esquerra Republicana und die anarchistisch-antikapitalistische CUP....., les cuento lo interesante del artículo,  o por lo menos lo que sorprendía; según el periódico que lleva el nombre de la capital financiera de la UE, tres partidos – Mas’Convergència, los nacionalistas de izquierda de Esquerra Republicana y los anarquistas-anticapitalistas de la CUP consiguen formar gobierno, a sorprendido la capacidad y la flexibilidad de sus protagonistas, desde cristianodemócratas, socialdemócratas, verdes,  hasta los anarquistas-anticapitalistas, ….Ni un comentario al Bloque unionista, ni Ciudadanos, ni PP, ni PSC-PSOE, ni tampoco a CSQEP, solo referencia a un Presidente en funciones  y muy de paso,  nada MAS! se entiende no?!.
Me pregunto, los partidos de Izquierda de tradición federalista y especialmente a los que se encuadran en la formación de muy difícil traducción  CSQEP (Ja, Katalonien, doch man kann....) o más o menos, deberían replantearse a parte del nombre, también su posición?, yo creo que sí! por tradición no les corresponde estar con los que ya empiezan a ser invisibles, y mucho menos con los que amenazan o no tienen memoria histórica.

Un comentario,  a los nuevos interesados en proponernos partidos o coaliciones, nombres incomprensibles internacionalmente no conviene, aviso a los integrantes de Junts pel Sí,(..Zusammen für den Ja) por favor, para futuras contiendas utilicen lenguajes claros internacionalmente, como los de siempre, a los que vivimos fuera, cuando se nos pregunta, nos ayudarían mucho en las explicaciones.

Apunte aparte es el acrónimo del President de la Generalitat,  KRLS (Carles) tiene mucha fuerza, la K le da contundencia, recuerdo y salvando todas las distancias el Mili-KK de mi época, pero esas K’s ya se ocupan l@s de las CUP, pero bien pensado President denota profesionalidad,  buen periodista, si en algún momento usted en representación de la voluntad popular fuera reprimido,  será  fácil pintar las redes y los muros globales  KRLS FREI KATALONIEN! .

No me sorprende que en determinados medios de la capital española les sea muy difícil pronunciar el apellido Puigdemont, en mas de tres décadas no se ha
 hecho ningún esfuerzo en comprender la realidad catalana, lástima y lo dijo de verdad y en lengua castellana,  pero que nadie esté preocupado, el futuro de Catalunya y también de España se encuentra ya MAS allá... de Sefarat. Todo saldrá bien, o no.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Transicions i territoris.

  Fa poc, assistint en unes jornades anomenades, energia, ecologia i sobirania, persones amb criteri pretenien argumentar de totes les maneres possibles que ens cal fer un salt qualitatiu i especialment quantitatiu en la implantació de les EERR a Catalunya, res a dir, ben cert és l'endarreriment i la imperiosa necessitat de fer un salt endavant, o ara o mai. Ja són molts els que han assumit que a Catalunya no assolirà cap independència energètica i que la dependència energètica agreujada pel tancament nuclear (tot i que ja s'albiren pròrrogues) és ja una evidència difícil de negar. Si ens mirem, sempre ho he intentat fer així, els territoris com espais definits en aspectes geofísics i biofísics i que aquests tenen una importància vital en la relació del medi físic amb les poblacions humanes i activitats econòmiques que s'hi desenvolupen, aleshores, no puc deixar de fer segmentacions en el mapa que són i així ho entenc i ho he defensat abastament, claus per a comprendre ...

Compost de quartier: Humusculture

Pour bien organiser un centre de compostage de quartier et en toute sécurité, il faut au moins 3 composteurs.  1.- La phase thermophile, celle qui travaille le plus. 2.- Phase de maturation, tous les 2-3 jours il reçoit du MO du composteur 1 et une fois plein il est laissé à maturation pendant 3 mois. 3.- Redémarrer le composteur.   

Reflexions des de terres del Rin (XVI)

Amb el pare anàvem a treure els gossos, sí, així ho dèiem, crec que a moltes cases de La Garriga i del rerepaís, el meu poble era rerepaís, Barcelona quedava molt lluny, la canalla sabíem tots que volia dir treure els gossos, no pas com ara que es passeja amb el gos. Treure els gossos era imprescindible, el meu pare era caçador, val a dir que ho era per a la seva estima a la natura, li agradava més treure els gossos que anar a caçar, gaudia darrere dels animals, veure'ls com es movien nerviosos entre les bardisses, fins que de cop aixecaven un conill o alguna vegada fins i tot la perdiu sommiada. Eren temps en què encara hi havia vida per les vinyes i camps que s’enfilaven cap a Santa Margarida. El meu poble, com a moltes de les comarques al voltant de la ciutat de Barcelona, vam viure a finals dels seixanta i especialment pels setanta, aprofitant els finals del franquisme, un creixement econòmic i urbanístic descontrolat i desmesurat en què els terrenys bàsicament de secà i f...