Reflexions en dies de confinament. No crec en conspiracions malvades  en relació amb els  microbis, no crec que tot sigui culpa  dels americans , ni dels xinesos, ni dels russos, no, ni de bon tros, el que sí crec és que no es podrà tornar a la normalitat, perquè la normalitat era el problema. Era normal que any rere any anéssim forçant la màquina del creixement, era normal que les emissions anessin incrementant-se any sí, any també, era normal que  els Pols  es fonguin i els mars puguin, era normal que el clima estigui emprenyat i ens porti huracans, era normal que la gent d'un continent s'ofegués al mediterrani, era normal que Austràlia i l'Amazones cremés pels quatre costats, era normal que les democràcies no siguin capaces  d' equilibrar l es  desigualtats, era normal que a  Estats Units  tingui un personatge repugnant com a President, era normal que uns histèrics borratxos de l UKIP  hagin marcat el futur de milions de britànics,...

http://euromomo.eu - El capitalisme salvatge i el deteriorament de les condicions ambientals, la insalubritat de les aglomeracions industrials xineses, fàbrica global d'aquest capitalisme salvatge, sumat a l'abandonament del món rural xinès, junts i globalment hem creat ecosistemes urbans insalubres, on neixen disfuncions ambientals, noves malalties i virus. De fet, com passava als inicis del capitalisme a les ciutats europees. Fou el socialisme urbanista qui crear les ciutats jardí, resposta a la insalubritat dels barris obrers, on l’esperança de vida era de 40 anys, ciutats encara d'urbanisme medieval, intramurs. - Les fatalitats de la vida no són acceptades en un Món occidental consentit i mal educat, on es creu que tot es pot comprar, fins i tot la salut. I quan no és així ha de ser l’Estat qui ha de solucionar-ho. Oblidant que la majoria dels Estats són al servei del pecat original, i la ciudanania els hi interessa ben poc. De fet igual que quan el SXX envia...

Els cims dels Pirineus tenen cara sud i cara nord, aquest és el dilema, fem el cim per la cara nord, o la sud. Si venim de llevant o de ponent, carenem, per a encarar-nos de nord o de sud i finalment atacar el cim. On som ara? Jo crec que s'ha agafat massa respecte al cim, tenim por, i en això l'Estat ha guanyat, és cert com diu en Junqueras que els  Marianos  i  Sorayas  ja no hi són i ell en canvi, encara hi és, però hi és capturat i captiu, com la resta de preses polítiques. L'Estat però,  ha  mutat  per a què  no  canviï  res. El sacrifici de consellers, Jordi's i Presidenta del Parlament, com totes les represaliades fins avui, és innegable, però ells, els polítics professionals, sabrant millor que ningú com acabar amb la injusta presó; reforma del Codi penal, amnistia, indult no volgut...no ho sé, ells manen el seu destí i han decidit no omplir presons, han decidit jugar el joc de l'Estat, per tant el seu Pirineu ara, és de ...

Davant l’emergència climàtica, els territoris han prendre mesures en els seus processos de gestió pública i privada associats als vectors: -           aigua -           residus -           energia ?? -           Bioenergia.... Si creuem els acords de descarbonització europea, aprovats recentment per la nova Comissió europea, a partir del que s’ha anomenat “GREEN DEAL” i ho fem amb les obligacions definides per a la EU anomenades BREF o bé MTD (Millors tècniques disponibles), Directiva 2010/75/ EU, veurem que tenim els instruments necessaris per tal de fer propostes útils als ents públics, aquells que tenen com a tasca de gestió els vectors: aigua i residus . Ens adonem també que es del tot necessari si volem assolir objectius de descarbonització, incorporar el vector energia...

European Commission 🇪🇺 ( @EU_Commission ) 11/1/20 20:00 EU unemployment at 6.3% in 11/2019, lowest since 2000. See % for your country ↓ 🇨🇿 2.2// 🇩🇪 3.1// 🇵🇱 3.2// 🇭🇺 3.5// 🇲🇹 3.5// 🇳🇱 3.5// 🇧🇬 3.7// 🇬🇧 3.7// 🇷🇴 4.0// 🇪🇪 4.2// 🇦🇹 4.2// 🇸🇮 4.6// 🇮🇪 4.8// 🇧🇪 5.2// 🇩🇰 5.2// 🇱🇺 5.5// 🇸🇰 5.7// 🇱🇻 6.3// 🇱🇹 6.4// 🇭🇷 6.5// 🇵🇹 6.7// 🇫🇮 6.7// 🇸🇪 6.9/ 🇨🇾 7.7// 🇫🇷 8.4// 🇮🇹 9.7 🇪🇸 14.1. L’atur als joves arriba al 33% 🇬🇷 16.8  L'any 2012 quan nosaltres decidim marxar cap Alemanya i França, la taxa d'atur va ser de 24,8%. Avui estem a 10 punts per sota, però si comptem l'emigració econòmica que desencadenà aleshores, avui estaríem molt per sobre de la taxa actual. Europa, ha fet de coixí social en aquesta darrera dècada. L'atur explica també molt la realitat socio-econòmica i de consciència ambiental que ens trobem, la informació i els debats de transició energèt...

Per molt que els lloros, cacatues i mones del " Congreso " espanyol cridin i facin ganyotes, la sort està servida i veurem si el borbó, el gran " preparao ", en tinc dubtes seriosos, fa honor a la seva nissaga d'inútils i brama la  cosigna  de "Santiago  cierra   España ". Hi ha elements interessants de la dependència de L'Estat espanyol, els hi agradi o no, els borbons i les famílies de la tradició espoliadora  celtíberica  ja no  estàn  en condicions, més enllà de tres mesos, de fer front a un preu del barril de petroli de  100$ . No tenen ni reserves energètiques, ni financeres. Ja no! Els  Afe 's (alts funcionaris de l'Estat) ho saben, saben que depenen del finançament del BCE, però també saben que són frontera sud i s'ho fan valdre, com l'Erdogan s'ho fa valdre a llevant. També ho sap en Junqueres (tinc dubtes a Waterloo), és per això que l'única via possible, sense sacrificis econòmics directes a la classe mit...

Per aquells anys setanta, no hi havia mòbils, ni res que s'hi assemblés, els joves ens trobàvem a la plaça del poble, al bar de la plaça, la gent gran en deien la Taverna. Aquell onze de setembre del 1977 va caure en diumenge, dissabte ens havíem trobat al vespre, jo era molt jove, aquell juliol havia fet 15 anys i ja feia un any que cada tarda després de treballar anava a l'institut a Granollers, feia nocturn, fet prou important per a haver entrat en contacte en joves de tota la comarca i no tan joves, tothom amb procedències d'arreu de l'Estat i amb consciència de classe obrera molt forta, fou aleshores que vaig conèixer gent del PCE(i), també de sectors d'alliberament nacional del PSAN i com no, també llibertaris, concretament de la CNT, però bé, no era d'això que volia escriure, només quatre ratlles per a contextualitzar en quin moment d'identificació ideològica vivia. Era doncs diumenge, onze de setembre de 1977, la vigília de la manifest...