Mistela. Aquest mes d'agost deixa petjada, ha portat el comiat d'una persona molt important a la meva vida, quan la vaig conèixer encara érem als 80's , encara érem molt joves i somniàvem, vivíem en llengües diferents, en realitats molt diferents, però la mort va forjar una amistat indestructible, una amistat que ha estat carinyosament viscuda fins al seu darrer alè. Després de dos anys de lluita contra un càncer ferotge, en cap moment es va queixar, mai una paraula de rancúnia, mai un perquè jo ?. Només l'interessava on anem, què fem avui, demà et vinc a veure a Strasbourg , ens veiem a La Garriga, t'envio el bitllet de tren que farem una festa d'aniversari. Així fins als seus darrers 3 mesos, la seva preocupació fou poder deixar-nos a casa seva, sense enrenous, acomiadant-se de cadascú de nosaltres, del seu company, mare, germans, fills, família i amics. A finals de juliol vaig pujar una ampolla de mistela a casa seva, a l'etiqueta deia; vi...

Què pot oferir Catalunya a la nova Europa que està arribant? Podem oferir Barcelona. Aquesta Europa, vol ser, i vol mantenir els graus de llibertat més envejats pel conjunt de la Humanitat, una Europa que ha estat sacsejada aquests mesos per les eleccions a Àustria, Holanda, França, setembre ho reblarà Alemanya. Europa ja no s'assembla en res a la de fa un any. De fet, el Món tampoc. Europa ha estat reafirmada per una part molt important de la seva ciutadania, cridada a ser l'estàndard de la defensa dels Drets de l'Home, la defensa del Clima i la Biodiversitat, el populisme neo -feixisme ha estat derrotat al Continent. Els catalans no hauríem de caure en l'error de les inèrcies, de les emocions com a manera de fer i encarar els temps, sempre, en el factor temps rau la clau, anar fora temps no porta enlloc i perdre el temps passa factura. En els països mediterranis els hi cal lideratge, cal assegurar una força mediterrània, l'eix mediterrani , aques...

  Parlem de concepte. Si una cosa he après aquests anys d'estreta relació amb la mentalitat alemanya, aviat en farà tres dècades, és que les coses importants no es poden afrontar emocionalment, davant un problema, sempre cal cap fred, poca gesticulació i molta estratègia conceptual. No sé si això té alguna cosa a veure amb el seny i la rauxa, però sí té molt a veure amb la determinació de ser conseqüents amb les decisions preses, però la conseqüència ve donada pel concepte, " das Konzept "  i per l'estratègia que se'n deriva, digueu-li ciència, l'únic mecanisme possible que fa que les coses funcionin amb prèvia determinació. Vull creure que ens empeny una determinació conceptual gens emocional. No ens serveix de res les proclames i les performances amb l'emoció exaltada. Només m'interessa el concepte i el mecanisme elaborat que posi en marxa la màquina. De moment, tot està molt embolicat d'emocions. Parlava de concepte, no de ...

Entre l ’ any 2016 i el 2017, Espanya ha subhastat al mercat un total de 3700 MWel de potencia d ’ energia renovable, a instal · lar abans del 2020. Cap d ’ aquests MWel anir à a Catalunya, probablement cap s ’ instal · lar à enlloc, a molt pocs es faran efectius abans d ’ aquest per í ode, les raons s ó n evidents, mentre les energies f ò ssils reben subvencions de l ’ Estat, mentre les nuclears reben subvencions, mentre el gas rep subvencions per a la seva importaci ó i distribuci ó , les energies renovables han d ’ oferir l ’ energia a pèl, l'autoconsum bloquejat i han de ser grans centrals, no sigui que la distribuci ó sigui prescindible  i empobreixi a REE, masses desprop ò sits fan de celtib è ria un territori clarament hostil a les energies renovables. No és comprensible que a Espanya un MWel d'eòlica surti més barat que a la ventosa mar báltica o que un MWel de biomassa forestal surti 40€/MWh més barat que a centreeuropa.  A què juguen?, bé sí, jug...

  Reflexions des de terres del Rin. Maig del 17.   La recent victòria de Emmanuell Macron a la Presidència de la V República francesa, no ens deixarà indiferents, després del Trupisme i el Putisme, després dels borratxos del UKIP que han abocat la Gran Bretanya al Brexit, la població jove i les classes mitjanes europees ja van començar a reaccionar quan a Àustria el rostre del braç aixecat,  en una segona votació  portar a la Presidència un home vinculat als Verds austríacs, també quan als Països baixos amb un descarat neofeixisme ros i blanc mantega fou derrotat per un multicultural moviment ecologista, jove i universalista, i ara l’extrema dreta francesa, l’hereva de Vichy i de les OAS, ha estat esclafada a la segona i decisiva volta a França per un moviment transversal lliberal, activista contra el canvi climàtic, amant de la diversitat de la societat francesa i entusiasta europeista. Arreu l’extrema dreta no ha estat derrotada pels part...

Que si ous, que si truites, que si tindrem un pollastre, res de res.... el que compte és: qui té la clau de la gàbia? És una terrible sensació que quan torno de Catalunya cap a terres del Rin m'envaeix, tinc la fotuda impressió que sempre fem tard, massa cavil·lar les estratègies, massa reposar els impulsos, a la fi tot es cova, tot es panseix. Quan ens adonarem que ara sí, quan creurem que haurà arribat el moment, llavors ens sorprendrà l'evidència, estem sols i molt allunyats del Món real, i el més fotut de tot, la nostra credibilitat serà proporcionalment oposada a la seva " legitimitat" per a castigar -nos, doble forrallat i la clau llençada al mar . Però el que més m'emprenya de tot, és aquesta immobilitat permanent de les coses, el fet de no resoldre, de no fer el pas, impossibilita avançar en els temes contemporanis importants, ens tenalla una realitat que no ens correspon, fotuda realitat d'un Estat podrit, d'un Estat que ve de llun...

Barrem-los-hi el pas!   Touche pas à mon pote , l'any 1983 SOS Racisme inicià una de les mobilitzacions més importants a Europa contra el racisme i la xenofòbia, concretament a França, en poc temps s'escampa de forma organitzada arreu.   Quan els agressors estan assolint el Poder polític, és necessari recordar els fets d'aquells anys, agressions racistes mobilitzaren a la societat civil.       Avui però cal més contundència, hem de cridar fort i tornar a l’acció directa organitzada, ens cal barrar el pas a aquest assalt del Poder per part dels agressors, no podem tenir dubtes i hem d’actuar, no ho dubtem pas........ són els mateixos que s'aixecaren en armes contra la República, són els mateixos que prenien el poder i proclamaren el III Reich, són els mateixos de la França de Vichy, són els mateixos delators que ens deportaven i omplien els camps de la mort a Europa, són els mateixos que es vestien de camises negres a Itàlia, s...