Malgrat ser urgent promoure la cogeneració utilitzant combustibles biomàssics , cal fer-ho amb criteris econòmics i ambientals, no tota biomassa pel fet de ser combustible, és incinerable, ni podem anomenar el seu ús energètic, ni sostenible, ni durable, ni beneficiós pel territori. No tot el que és combustible és racionalment incinerable. És normalitat arreu que no és el mateix produir un Kwel amb energia hidràulica, amb nuclear, fotovoltaica, eòlica, carbó, gas fòssil, fueloil o biomassa líquida, gasosa o sòlida, per a aquesta raó i per tal de propiciar la consolidació de les tecnologies renovables i permetre la seva implementació, especialment les que ens han de portar a un Món descarbonitzat i descentralitzat energèticament, pel fet d’estar en clar desavantatge amb les fonts fòssils tradicionals, aquestes energies dites renovables, reben uns ajuts que permeten la seva proliferació fins a assolir graus de maduresa, permetent competir de cara amb les més afavorides tecnològi...

  Les polítiques de l’Estat espanyol són estèrils,  inútils,  pel que fa a facilitar que a la península Ibèrica i les Illes que formen part del Regne d’Espanya puguin iniciar un camí de transició energètica. Ho sento però de moment és impossible, som part d’un Estat que ha segrestat les energies renovables a cop de Decret, un Estat que fa tot el possible per endarrerir el que és inevitable. El Sol, el vent i la bioenergia s’acabaren imposant en els nostres territoris mediterranis a les energies carbonitzades i també a la nuclear, però lamentablement,   ara com ara tenim el seu desenvolupament segrestat, no és possible la implantació de Mwel en lliure competència amb les energies carbonitzades i la nuclear, les quals es troben fortament subvencionades. Les empreses vinculades al petroli reben milions d’ajudes, les del carbó també, el gas i les seves aventures florentinianes no cal dir-ho, la nuclear amenaça amb les perilloses pròrrogues, aquests grups ten...

Hoy en Alemania en el periódico FAZ (Frankfurter Allgemeine Zeitung) se podía leer....  drei separatistische Parteien – Mas‘ Convergència, die linksnationalistische Esquerra Republicana und die anarchistisch-antikapitalistische CUP ....., les cuento lo interesante del artículo,  o por lo menos lo que sorprendía; según el periódico que lleva el nombre de la capital financiera de la UE, tres partidos – Mas’Convergència, los nacionalistas de izquierda de Esquerra Republicana y los anarquistas-anticapitalistas de la CUP consiguen formar gobierno, a sorprendido la capacidad y la flexibilidad de sus protagonistas, desde cristianodemócratas, socialdemócratas, verdes,  hasta los anarquistas-anticapitalistas, ….Ni un comentario al Bloque unionista, ni Ciudadanos, ni PP, ni PSC-PSOE, ni tampoco a CSQEP, solo referencia a un Presidente en funciones  y muy de paso,  nada MAS! se en...

.....al matí a Alemanya "die Rhein", per la tarda a França "Le Rhin"    Quan un s’hi posa, quelcom d’imprevisible es produeix, saps quan comences i en cap cas imagines com acabaràs. Hi ha molts temes que em remouen els intestins i això m’empeny a escriure, aquesta sensació a vegades de pressió, altres de buidor estomacal, acompanyat de flipades més o menys regulars, empeny a buscar sortides, l’escriptura em pauta i em tranquilitza l'esperit, retorna els plecs intestinals al seu lloc, segur que aquestes sensacions tenen molt a veure amb l’angoixa, amb la nostàlgia, la por, el sentit del ridícul, i fins i tot amb la incertesa, l’angúnia de ser petit, molt petit davant els grans reptes,  quan més va, les petites coses es converteixen en muntanyes, la paràlisi del cos i de les cames comporta un recaragolament dels intestins, tot s’enrosca, com si el mateix cos es reclogués, es fés petit, molt petit, empresonant tots els sentiments, no permetent alli...

Esquerra Pont de Vauban, darrera Museu d'Art Modern i dreta ENA (Escola nacional de l'Administració. www. ena .fr ) . Estrasburg   Com es construeix una República?   No crec que es faci d’un dia per l’altre, no?, tothom estarà d’acord que aquest sistema d’administració ciutadana no és fàcil de fer, vull creure que al 2016 no cal fer córrer rius de sang, ni tallar més caps que els de les xarxes socials virtualment permeten, però sí que vull dir unes quantes coses; la primera és que fem tard en moltes coses, la consciència de poble, de país o de nació, diguem-li com vulguem no es fa en un dia, es fa en anys, en dècades i en orgull de País, al llarg de la nostra història de submissió hi ha hagut fets i personatges que han mantingut l’esperit i la flama lliure i diguem-li republicana, però essencialment els catalans ens hem acostumat a ser bèsties de càrrega, com algú s’haurà adonat estic parafrasejant a Manuel de Pedrolo, sí bèsties de càrrega, ens hem acostumat a suport...

Avui he agafat el tramvia, aquí en diuen tramway i això que som a França, però hi ha paraules que de l’anglès s’han incorporat sense cap problema al francès, com el week - end , també hi ha week - end , bé jo surto de la feina el divendres amb un “ schönes Wochenende ” i arribo a l’escala de casa amb un “bon week - end ”, divertit no?, en poc espai de temps tres paraules de llengües diferents. Però torno al tramvia, avui he anat a fer una mica d’excursió socio-urbana , vaja que he agafat diferents línies de tram per a copsar les diferències dels barris de la ciutat, tenia interès en veure com viuen les persones en funció del barri, això és fàcil de veure i observar quan vas en tramvia, aquest mitjà de transport és utilitzat socialment per a totes les classes socials, no crec que això passi a Barcelona, on el metro és normalment utilitzat per a les classes populars, vaja que la gent  de Pedralbes o Sarrià molts solen agafar el cotxe, ell taxi o la moto i no pas el m...

Oliver Geden és cap de la divisió Europea de l’institut alemany per afers internacionals i de seguretat de la Fundació de Ciència i política amb seu a Berlín.   www.swp-berlin.org/en/scientist.../oliver_geden.   Aquesta Fundació actua com “ thinktank ” en el context alemany i també europeu, les seves reflexions després del COP-21 a Paris, no deixen de ser preocupants, considera que els objectius marcats de 2 ºC i si s’escau de 1,5 ºC són impossibles de complir tal com s’han estructurat en els mecanismes i el rol dels Estats vers aquests objectius, els quals una cosa és el que es diu i a bombo publicitari es ven en aquests Fòrums,  l’altre és el que després s’aplica realment en les respectives polítiques estatals.   Primera consideració important, arribem tard , la cimera de Copenhagen al 2009 va ser una oportunitat perduda que té conseqüències, recordem que han passat sis anys, de fet si es volgués complir realment amb els límits platejats a Par...