Passa al contingut principal

Reflexions des de terres del Rin (XIX)


Oliver Geden és cap de la divisió Europea de l’institut alemany per afers internacionals i de seguretat de la Fundació de Ciència i política amb seu a Berlín.
 
www.swp-berlin.org/en/scientist.../oliver_geden.
 
Aquesta Fundació actua com “thinktank” en el context alemany i també europeu, les seves reflexions després del COP-21 a Paris, no deixen de ser preocupants, considera que els objectius marcats de 2 ºC i si s’escau de 1,5 ºC són impossibles de complir tal com s’han estructurat en els mecanismes i el rol dels Estats vers aquests objectius, els quals una cosa és el que es diu i a bombo publicitari es ven en aquests Fòrums,  l’altre és el que després s’aplica realment en les respectives polítiques estatals.
 
Primera consideració important, arribem tard, la cimera de Copenhagen al 2009 va ser una oportunitat perduda que té conseqüències, recordem que han passat sis anys, de fet si es volgués complir realment amb els límits platejats a Paris en quan d’increment global de la al Planeta per a finals de SXXI, d'aquí a cinc anys hauríem d’haver abandonat definitivament la crema de carbó, petroli i gas, lluny estem, molt lluny d’aquesta realitat, per això es parla a fòrum experts com el de Berlín que la bona voluntat expressada a Paris a diferència de Copenhagen arriba tard, especialment quan sabem que lluny d’abandonar el carbó, petroli o gas d'aquí a cinc anys molts dels Estats signants tenen previst precissament incrementar les seves emissions els cinc anys vinents.
 
Segona consideració, es rifa a la tecnologia futura la descarbonització de l’atmosfera, no de l'economia, amb l’objectiu de continuar emetent, no en tinguem cap dubte, les tècniques de descarbonització, no estan encara desenvolupades i presenten moltes incògnites. Per exemple si volguéssim aplicar tècniques negatives d’emissió , per exemple a partir de la bioenergia per tal d’assolir els objectius marcats de 1,5 ºC implicaria el següent:
 
  • Plantacions massives de curta durada, producció d’electricitat i conversió dels gassos emesos en nous biocarburants o bé amb tècniques de geotecnologia la seva captura, aquestes tècniques en què la fotosíntesis actua en pro de la descarbonització, ja que el balanç deixa de ser neutre i passa a ser negatiu, és realment un futurible, el qual podría ser tanta quimera com ho és la fissió nuclear, cal també dir que aquestes tècniques per assolir els objectius definits a París implicaria plantacions amb superfície com tota la mateixa Índia.
  • Utilitzar els Oceans com a reservoris a partir de provocar fotosintésis massives d’algues,  encara semblen si més no dubtosos, tenint en compte els efectes dels Oceans en la regulació del mateix clima.
 
En definitiva,  lluny de complaences  als centres de pensament no s’enganyen, estem davant un COP-21 de bones intencions, de declaracions i llagrimetes de cara a la galeria, però la realitat va cap a un altre costat, de moment les temperatures durant aquest segle continuaran pujant i només en mobilitzacions populars i ciutadanes, polítques locals que realment condicionin el model econòmic vers un model real de descarbonització de l’economia, difícilment podrem dir que estem guanyant el futur per a les decennis vinents, precisament com deia aquell, imbècils és l’economia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Transicions i territoris.

  Fa poc, assistint en unes jornades anomenades, energia, ecologia i sobirania, persones amb criteri pretenien argumentar de totes les maneres possibles que ens cal fer un salt qualitatiu i especialment quantitatiu en la implantació de les EERR a Catalunya, res a dir, ben cert és l'endarreriment i la imperiosa necessitat de fer un salt endavant, o ara o mai. Ja són molts els que han assumit que a Catalunya no assolirà cap independència energètica i que la dependència energètica agreujada pel tancament nuclear (tot i que ja s'albiren pròrrogues) és ja una evidència difícil de negar. Si ens mirem, sempre ho he intentat fer així, els territoris com espais definits en aspectes geofísics i biofísics i que aquests tenen una importància vital en la relació del medi físic amb les poblacions humanes i activitats econòmiques que s'hi desenvolupen, aleshores, no puc deixar de fer segmentacions en el mapa que són i així ho entenc i ho he defensat abastament, claus per a comprendre ...

Potager urbain d’hiver : Quelles variétés planter en intérieur?

De plus en plus de personnes habitent dans des appartements en ville et n’ont pas la chance d’avoir un grand jardin où développer un potager. La culture en semi-hydroponie comme celle utilisée par The Urban Permaculture ( www.theurbanpermaculture.com ) est très adaptée aux milieux urbains et permet une culture plus fréquente et abondante tout au long de l’année. Avec ce système semi-hydroponique, la culture en ville peut se faire en continu et avoir aussi des variétés pendant les mois les plus froids (même si la photosynthèse va se faire plus lentement). Il suffit de choisir les bonnes variétés et de les planter au bon moment.  Notre premier conseil est de préparer l’hiver avant même qu’il arrive.  Ce qu’on veut dire par là : une fois qu'on a choisi les variétés qui vont le mieux s’adapter à la période hivernale, il faut assurer sa germination. Pour cela deux facteurs sont essentiels : la lumière et la température. Il faut savoir qu’en fonction des variétés, elles ont besoin d...

Compost de quartier: Humusculture

Pour bien organiser un centre de compostage de quartier et en toute sécurité, il faut au moins 3 composteurs.  1.- La phase thermophile, celle qui travaille le plus. 2.- Phase de maturation, tous les 2-3 jours il reçoit du MO du composteur 1 et une fois plein il est laissé à maturation pendant 3 mois. 3.- Redémarrer le composteur.