Reflexions des de terres del Rin (XIX)

Oliver Geden és cap de la divisió Europea de l’institut alemany per afers internacionals i de seguretat de la Fundació de Ciència i política amb seu a Berlín.

 

www.swp-berlin.org/en/scientist.../oliver_geden.

 

Aquesta Fundació actua com “thinktank” en el context alemany i també europeu, les seves reflexions després del COP-21 a Paris, no deixen de ser preocupants, considera que els objectius marcats de 2 ºC i si s’escau de 1,5 ºC són impossibles de complir tal com s’han estructurat en els mecanismes i el rol dels Estats vers aquests objectius, els quals una cosa és el que es diu i a bombo publicitari es ven en aquests Fòrums,  l’altre és el que després s’aplica realment en les respectives polítiques estatals.

 

Primera consideració important, arribem tard, la cimera de Copenhagen al 2009 va ser una oportunitat perduda que té conseqüències, recordem que han passat sis anys, de fet si es volgués complir realment amb els límits platejats a Paris en quan d’increment global de la Tª al Planeta per a finals de SXXI, d'aquí a cinc anys hauríem d’haver abandonat definitivament la crema de carbó, petroli i gas, lluny estem, molt lluny d’aquesta realitat, per això es parla a fòrum experts com el de Berlín que la bona voluntat expressada a Paris a diferència de Copenhagen arriba tard, especialment quan sabem que lluny d’abandonar el carbó, petroli o gas d'aquí a cinc anys molts dels Estats signants tenen previst precissament incrementar les seves emissions els cinc anys vinents.

 

Segona consideració, es rifa a la tecnologia futura la descarbonització de l’atmosfera, no de l'economia, amb l’objectiu de continuar emetent, no en tinguem cap dubte, les tècniques de descarbonització, no estan encara desenvolupades i presenten moltes incògnites. Per exemple si volguéssim aplicar tècniques negatives d’emissió , per exemple a partir de la bioenergia per tal d’assolir els objectius marcats de 1,5 ºC implicaria el següent:

 

• Plantacions massives de curta durada, producció d’electricitat i conversió dels gassos emesos en nous biocarburants o bé amb tècniques de geotecnologia la seva captura, aquestes tècniques en què la fotosíntesis actua en pro de la descarbonització, ja que el balanç deixa de ser neutre i passa a ser negatiu, és realment un futurible, el qual podría ser tanta quimera com ho és la fissió nuclear, cal també dir que aquestes tècniques per assolir els objectius definits a París implicaria plantacions amb superfície com tota la mateixa Índia.
• Utilitzar els Oceans com a reservoris a partir de provocar fotosintésis massives d’algues,  encara semblen si més no dubtosos, tenint en compte els efectes dels Oceans en la regulació del mateix clima.

 

En definitiva,  lluny de complaences  als centres de pensament no s’enganyen, estem davant un COP-21 de bones intencions, de declaracions i llagrimetes de cara a la galeria, però la realitat va cap a un altre costat, de moment les temperatures durant aquest segle continuaran pujant i només en mobilitzacions populars i ciutadanes, polítques locals que realment condicionin el model econòmic vers un model real de descarbonització de l’economia, difícilment podrem dir que estem guanyant el futur per a les decennis vinents, precisament com deia aquell, imbècils és l’economia.