Esquerra Pont de Vauban, darrera Museu d'Art Modern i dreta ENA (Escola nacional de l'Administració. www.ena.fr ) . Estrasburg
Com es construeix una República?
No crec que es faci d’un dia per l’altre, no?, tothom estarà d’acord que
aquest sistema d’administració ciutadana no és fàcil de fer, vull creure que al
2016 no cal fer córrer rius de sang, ni tallar més caps que els de les xarxes
socials virtualment permeten, però sí que vull dir unes quantes coses; la
primera és que fem tard en moltes coses, la consciència de poble, de país o de
nació, diguem-li com vulguem no es fa en un dia, es fa en anys, en dècades i en
orgull de País, al llarg de la nostra història de submissió hi ha hagut fets i
personatges que han mantingut l’esperit i la flama lliure i diguem-li republicana,
però essencialment els catalans ens hem acostumat a ser bèsties de càrrega, com
algú s’haurà adonat estic parafrasejant a Manuel de Pedrolo, sí bèsties de
càrrega, ens hem acostumat a suportar tots els llastres de la història ibèrica,
cap poble al conjunt de la Península té tanta mala fama com el poble català,
mal vist arreu, alguns diuen van llegir Espriu en la intimitat, no crec que
entenguessin res, mai en el conjunt de la nostra història de poble dominat hem
tingut l’oportunitat de liderar res de res, això sí, alguns van saber aprofitar
aquest fet per a convertir l’alineació popular a les monarquies i dictadures
espanyoles en una oportunitat, una classe dominant catalana, molt
espanyolitzada, ha sabut treure'n profit en cadascun dels diferents segles
després de perdre les regnes del nostre destí, em crida molt l’atenció sempre
el personatge Moragas ( Moragues a la seva època) descendent del
General Moragues i avui ombra del sinistre Rajoy, val a dir que algú ha confós aquest darrers dies aquesta classe dominant, amb el President Mas, ell va saber escoltar el
crit dels carrers de Barcelona fa tres anys i consti que jo no l’he votat, per
moltes raons que ara no cal detallar.
El nostre passat ens condiciona l’actual present, hem de tirar
llastre i poder començar a construir una República de justícia i futur
compromès amb els esdevinadors que la
Humanitat té davant, però de moment estem embarrancats parafragant també a l’actual timoner de la que
pretén ser l’última etapa de l'autonomia espanyola del S.XXI, però el problema no el veig tant amb les
dificultats de construir una majoria suficient per a tirar endavant un govern
que faci la desconnexió de l’Estat espanyol e
iniciï un procés constituent que esdevingui una República, el problema el tenim
en l'alineació de la gent, qui es pensava que això seria fàcil, repeteixo no cal que es vessin rius de sang
com han estat la immensa majoria de les Repúbliques actuals existents, totes,
totes han hagut d’enderrocar Règims totalitaris, o néixer després de la darrera
gran confrontació ideològica mundial, la segona gran guerra, i no cal
estendre's tampoc en el que això va comportar de sofriment, sang i vergonya
humana.
Avui la revolució dels somriures estar a punt de perdre tota
gràcia, ja afloren tics d’allò més llastimosos i perillosos, alguns atien les
passions més baixes, és evident que estem en un moment que la majoria no se li
pot demanar que tinguin un màster en polítiques de l’ENA, (faig un incís a Estrasburg hi ha l’antiga
presó, al costat de la fortalesa de Vauban, recordeu del llibre VICTUS el personatge VAUBAN?, l’ ENA
- Ecole National
de l’Administration – és l’Escola de
formació de polítics de la República francesa),
la majoria dels polítics de dreta i esquerra de França han passat per aquesta escola,
com també hi ha l’EM Ecole Management o l’INSA en quan a
Enginyeria i ciències aplicades, doncs bé no pretenguem que els il·lustrats del
passat diumenge a Sabadell fossin “cumlaude” en polítiques, no podem demanar
més del que són i som, com tampoc l’hi podíem demanar més al gran barrufet, es
va aprofitar del peix al cove durant trenta anys, i molts, masses van viure
molt bé d’aquesta sarsuela de peix, potser una mica de control familiar això sí,
ens hagués estalviat unes moltes
vergonyes.
Però ara, no estaria de
menys pensar que totes les parts implicades en el procés s’apliquessin un
principi molt clar d’humilitat, som encara bèsties de càrrega, encara no hem
marxat, sembla com si molta gent hagi desconnectat, i uns o altres pensen que
sols poden construir la somiada República aliens als altres, apa ara eleccions
una altra vegada, amb el temps, les despeses i hores, especialment hores
perdudes, doncs no, de cap manera, això és el que ens han volgut fer creure, de
ben segur que els errors són nostres, de totes les parts, i cadascun dels
errors són aprofitats i amplificats, ara cal reconèixer els errors, tancar
files una altra vegada i implicar-se en la construcció de la República, per si
algú se n’ha oblidat encara som una Autonomia del Regne d’Espanya.
Em vaig llegir el Programa de Junts pel Sí plantejat a la CUP, la
veritat no crec que mai hàgem tingut amb tan poc, tant, per exemple el punt de
transició energètica, un sector que m’interessa i que a més amb els anys hi he
arribat a entendre’n una mica, si més no el text és clarament una oportunitat per a construir
una desoligarquització de Catalunya de
l'Oligopoli que té tot Espanya hipotecada, em sap greu però després de les
darreres eleccions espanyoles encara està més clar, Espanya continua
segrestada, i tan sols Catalunya pot sacsejar-ho tot, no es pot perdre aquesta
oportunitat, per a nosaltres i pels veïns.
Estrasburg a 30 de desembre del 2015.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada