Passa al contingut principal

Reflexions des de terres del Rin XXI


Esquerra Pont de Vauban, darrera Museu d'Art Modern i dreta ENA (Escola nacional de l'Administració. www.ena.fr ) . Estrasburg
 
Com es construeix una República?  No crec que es faci d’un dia per l’altre, no?, tothom estarà d’acord que aquest sistema d’administració ciutadana no és fàcil de fer, vull creure que al 2016 no cal fer córrer rius de sang, ni tallar més caps que els de les xarxes socials virtualment permeten, però sí que vull dir unes quantes coses; la primera és que fem tard en moltes coses, la consciència de poble, de país o de nació, diguem-li com vulguem no es fa en un dia, es fa en anys, en dècades i en orgull de País, al llarg de la nostra història de submissió hi ha hagut fets i personatges que han mantingut l’esperit i la flama lliure i diguem-li republicana, però essencialment els catalans ens hem acostumat a ser bèsties de càrrega, com algú s’haurà adonat estic parafrasejant a Manuel de Pedrolo, sí bèsties de càrrega, ens hem acostumat a suportar tots els llastres de la història ibèrica, cap poble al conjunt de la Península té tanta mala fama com el poble català, mal vist arreu, alguns diuen van llegir Espriu en la intimitat, no crec que entenguessin res, mai en el conjunt de la nostra història de poble dominat hem tingut l’oportunitat de liderar res de res, això sí, alguns van saber aprofitar aquest fet per a convertir l’alineació popular a les monarquies i dictadures espanyoles en una oportunitat, una classe dominant catalana, molt espanyolitzada, ha sabut treure'n profit en cadascun dels diferents segles després de perdre les regnes del nostre destí, em crida molt l’atenció sempre el personatge Moragas ( Moragues a la seva època) descendent del General Moragues i avui ombra del sinistre Rajoy, val a dir que algú ha confós aquest darrers dies aquesta classe dominant,  amb el President Mas, ell va saber escoltar el crit dels carrers de Barcelona fa tres anys i consti que jo no l’he votat, per moltes raons que ara no cal detallar.

El nostre passat ens condiciona l’actual present, hem de tirar llastre i poder començar a construir una República de justícia i futur compromès amb els esdevinadors que la Humanitat té davant, però de moment estem embarrancats parafragant també a l’actual timoner de la que pretén ser l’última etapa de l'autonomia espanyola del S.XXI, però el problema no el veig tant amb les dificultats de construir una majoria suficient per a tirar endavant un govern que faci la desconnexió de l’Estat espanyol e iniciï un procés constituent que esdevingui una República, el problema el tenim en l'alineació de la gent, qui es pensava que això seria fàcil, repeteixo no cal que es vessin rius de sang com han estat la immensa majoria de les Repúbliques actuals existents, totes, totes han hagut d’enderrocar Règims totalitaris, o néixer després de la darrera gran confrontació ideològica mundial, la segona gran guerra, i no cal estendre's tampoc en el que això va comportar de sofriment, sang i vergonya humana.

Avui la revolució dels somriures estar a punt de perdre tota gràcia, ja afloren tics d’allò més llastimosos i perillosos, alguns atien les passions més baixes, és evident que estem en un moment que la majoria no se li pot demanar que tinguin un màster en polítiques de l’ENA, (faig un incís a Estrasburg hi ha l’antiga presó, al costat de la fortalesa de Vauban, recordeu del llibre VICTUS el personatge VAUBAN?,  l ENA - Ecole National de l’Administration – és l’Escola de formació de polítics de la República francesa), la majoria dels polítics de dreta i esquerra de França han passat per aquesta escola, com també hi ha l’EM Ecole Management o l’INSA en quan a Enginyeria i ciències aplicades, doncs bé no pretenguem que els il·lustrats del passat diumenge a Sabadell fossin “cumlaude” en polítiques, no podem demanar més del que són i som, com tampoc l’hi podíem demanar més al gran barrufet, es va aprofitar del peix al cove durant trenta anys, i molts, masses van viure molt bé d’aquesta sarsuela de peix, potser una mica de control familiar això sí,  ens hagués estalviat unes moltes vergonyes.

Però ara,  no estaria de menys pensar que totes les parts implicades en el procés s’apliquessin un principi molt clar d’humilitat, som encara bèsties de càrrega, encara no hem marxat, sembla com si molta gent hagi desconnectat, i uns o altres pensen que sols poden construir la somiada República aliens als altres, apa ara eleccions una altra vegada, amb el temps, les despeses i hores, especialment hores perdudes, doncs no, de cap manera, això és el que ens han volgut fer creure, de ben segur que els errors són nostres, de totes les parts, i cadascun dels errors són aprofitats i amplificats, ara cal reconèixer els errors, tancar files una altra vegada i implicar-se en la construcció de la República, per si algú se n’ha oblidat encara som una Autonomia del Regne d’Espanya.

Em vaig llegir el Programa de Junts pel Sí plantejat a la CUP, la veritat no crec que mai hàgem tingut amb tan poc, tant, per exemple el punt de transició energètica, un sector que m’interessa i que a més amb els anys hi he arribat a entendre’n una mica, si més no el text  és clarament una oportunitat per a construir una desoligarquització de Catalunya de l'Oligopoli que té tot Espanya hipotecada, em sap greu però després de les darreres eleccions espanyoles encara està més clar, Espanya continua segrestada, i tan sols Catalunya pot sacsejar-ho tot, no es pot perdre aquesta oportunitat, per a nosaltres i pels veïns.

Estrasburg a 30 de desembre del 2015.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Transicions i territoris.

  Fa poc, assistint en unes jornades anomenades, energia, ecologia i sobirania, persones amb criteri pretenien argumentar de totes les maneres possibles que ens cal fer un salt qualitatiu i especialment quantitatiu en la implantació de les EERR a Catalunya, res a dir, ben cert és l'endarreriment i la imperiosa necessitat de fer un salt endavant, o ara o mai. Ja són molts els que han assumit que a Catalunya no assolirà cap independència energètica i que la dependència energètica agreujada pel tancament nuclear (tot i que ja s'albiren pròrrogues) és ja una evidència difícil de negar. Si ens mirem, sempre ho he intentat fer així, els territoris com espais definits en aspectes geofísics i biofísics i que aquests tenen una importància vital en la relació del medi físic amb les poblacions humanes i activitats econòmiques que s'hi desenvolupen, aleshores, no puc deixar de fer segmentacions en el mapa que són i així ho entenc i ho he defensat abastament, claus per a comprendre ...

Compost de quartier: Humusculture

Pour bien organiser un centre de compostage de quartier et en toute sécurité, il faut au moins 3 composteurs.  1.- La phase thermophile, celle qui travaille le plus. 2.- Phase de maturation, tous les 2-3 jours il reçoit du MO du composteur 1 et une fois plein il est laissé à maturation pendant 3 mois. 3.- Redémarrer le composteur.   

Reflexions des de terres del Rin (XVI)

Amb el pare anàvem a treure els gossos, sí, així ho dèiem, crec que a moltes cases de La Garriga i del rerepaís, el meu poble era rerepaís, Barcelona quedava molt lluny, la canalla sabíem tots que volia dir treure els gossos, no pas com ara que es passeja amb el gos. Treure els gossos era imprescindible, el meu pare era caçador, val a dir que ho era per a la seva estima a la natura, li agradava més treure els gossos que anar a caçar, gaudia darrere dels animals, veure'ls com es movien nerviosos entre les bardisses, fins que de cop aixecaven un conill o alguna vegada fins i tot la perdiu sommiada. Eren temps en què encara hi havia vida per les vinyes i camps que s’enfilaven cap a Santa Margarida. El meu poble, com a moltes de les comarques al voltant de la ciutat de Barcelona, vam viure a finals dels seixanta i especialment pels setanta, aprofitant els finals del franquisme, un creixement econòmic i urbanístic descontrolat i desmesurat en què els terrenys bàsicament de secà i f...