Transició europea, espanyola, catalana, i cap es prepara per l’energètica.... Paraules que cal omplir de contingut i deixar clar on som.
Les paraules són importants, quan es parla de transició energètica, s’utilitza un concepte nascut a Alemanya (Energiewende), aquest concepte carregat de sentit, vol dir deixar d’emetre GEH (Gasos efecte hivernacle), vol dir passar d’una economia basada en la crema de combustibles fòssils a una economia descentralitzada energèticament, utilitzant amb criteris d’estricta eficiència energètica, les fonts renovables d’energia que cada territori disposa. Al Centre i al Nord Europa, els territoris no són els Estats, els territoris són gestionats pels (Stadtwerken), empreses municipals que d’acord als mandats polítics dels municipis, procuren els serveis bàsics d’interès local i domèstic, aigua, energia, telecomunicacions, transport, residus.
No ens cal inventar nous mecanismes que facin possible i real la transició energètica, és fàcil copiar, ens cal discutir immediatament si volem dipositar el control de l’interès local (aigua, energia, telecomunicacions, transports, residus) al sector olipolista conegut ( Gas Natural, Suez, Telefónica, Endesa, Iberdrola, Florentino Pérez, Koplowitz, Entrecanales...), reconeguem ja d’una vegada que el control dels serveis bàsics es troba en mans de només 10 empreses, entre elles s’ho fan i desfan, i els beneficis generats viatjen fora dels territoris que els generen, en cap cas aquestes empreses tenen interès que els beneficis reverteixen en el territori, en cap cas tenen interès de canviar de model centralitzat i carbonitzat/nuclearitzat, seria la seva ruïna, la transició energètica a Alemanya a comportat la pèrdua del control de l’energia de les companyies homòlogues anteriorment citades, EON, Vattenfall, RWE, EnBW, una dada important només el 5% del total de les EERR (Energies renovables) a Alemanya està en mans d’aquestes companyies, el 95% restant pivota en els Stadtwerken (Empreses de serveis municipals o en cooperatives ciutadanes o particulars pròpiament).
Només hi ha un camí, no podem esperar que ens regulin vers la descarbonització, ni a Europa (el senyor Cañete com a Comissari d’Energia no ho farà), ni Espanya, ni a Catalunya, tot està massa apanyat, faig un punt i a part al tema català, és molt preocupant la desgovernança de Catalunya, des que el País comença a reconèixer la seva realitat, des que el País s’adonà que no èrem un oasi català dins el Regne d’Espanya, des que despertà la voluntat de Ser com a Poble, tots els esforços i energies han anat a preparar la Transició nacional, no l'energètica, anem endarrerits, hem perdut molts anys, la transició espanyola ha estat una altra Transició fallida, i ja sumem masses anys de transicions, no tenim massa temps, el mateix Programa de Transició vers la Independència de Catalunya conté massa retòrica i està ple de contradiccions, per exemple; aviat les nuclears assentades en territori català se'ls hi acaba la vida útil, i davant la preocupació que representa la seva substitució, ja es parla d’allargar la seva vida útil 20 anys més, perpetuant el rebut dels catalans durant vint anys més a ENDESA i IBERDROLA, de la mateixa manera que el model català de transició energètica, sense cap rubor defineix com a necessari mantenir els contractes amb les operadores actuals (ENAGAS, GAS NATURAL) , només espero que en una situació de normalitat democràtica això no es produeixi, però és preocupant que ningú qüestioni el model actual.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada