Passa al contingut principal

Reflexions des de terres del RIn (V)


Transenergy 2050.

L’estratègia de transició vers un model de descarbonització és una tasca gegantina, la planificació, la construcció i execució de processos que porta implícita és ingent, assolir una economia descarbonitzada implica realment una revolució industrial, un canvi de model econòmic de transcendència revolucionària, en un procés d’aquesta magnitud hi haurà de ben segur un procés d’adaptació social, econòmic i educacional que implicarà la transformació d’hàbits, de consums, de responsabilitats i finalment transcendirà en un nou model de societat i de valors.

També és evident que la transició que porta implícita la descarbonització, com en tot procés de deshabituació, fa preveure que res serà fàcil. Per tal d’evitar conflictes caldrà comunicar molt bé els passos que s’hauran de seguir, el debat i l’assumpció d’aquests aspectes són molt importants que s’abordin des de la base, des de la participació ciutadana, cal reconèixer col·lectivament la dependència al carboni, per aquest motiu són tan importants les experiències de descentralització energètica, el sol fet de participar i de fer visible un projecte d’autarquia o recomunalització de serveis, per petit que sigui, la seva experiència i el seu raonament i el seu abast, tenen una transcendència determinant pel procés de transició energètica que hem de viure a curt termini.

El dualisme entre empresa privada i serveis públics és del tot imprescindible que es doni. Cal aprofitar el dinamisme que imprimeix l’emprenedoria en tota activitat econòmica i social, però també ens cal el blindatge dels interessos generals, la defensa del Bé comú i la seva transcendència en el temps.

L’equilibri d’aquest dinamisme privat-públic, amb el pressupost dels interessos generals, és la garantia de seguretat i sostenibilitat, social, ambiental i econòmica, enfront de les derives especulatives que només persegueixen el benefici a curt termini seguint o gaudint-se d’estratègies depredadores.

Cal comptabilitzar els vectors ambientals i socials amb el factor temps, sense aquests criteris no assolirem nivells d’estabilitat ambiental pel conjunt de la Humanitat que garanteixin els Drets socials i ambientals que alhora permetin la Justícia al Planeta, ja que sense Justícia no serà possible la Pau i la prosperitat pel conjunt de la Humanitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Transicions i territoris.

  Fa poc, assistint en unes jornades anomenades, energia, ecologia i sobirania, persones amb criteri pretenien argumentar de totes les maneres possibles que ens cal fer un salt qualitatiu i especialment quantitatiu en la implantació de les EERR a Catalunya, res a dir, ben cert és l'endarreriment i la imperiosa necessitat de fer un salt endavant, o ara o mai. Ja són molts els que han assumit que a Catalunya no assolirà cap independència energètica i que la dependència energètica agreujada pel tancament nuclear (tot i que ja s'albiren pròrrogues) és ja una evidència difícil de negar. Si ens mirem, sempre ho he intentat fer així, els territoris com espais definits en aspectes geofísics i biofísics i que aquests tenen una importància vital en la relació del medi físic amb les poblacions humanes i activitats econòmiques que s'hi desenvolupen, aleshores, no puc deixar de fer segmentacions en el mapa que són i així ho entenc i ho he defensat abastament, claus per a comprendre ...

Compost de quartier: Humusculture

Pour bien organiser un centre de compostage de quartier et en toute sécurité, il faut au moins 3 composteurs.  1.- La phase thermophile, celle qui travaille le plus. 2.- Phase de maturation, tous les 2-3 jours il reçoit du MO du composteur 1 et une fois plein il est laissé à maturation pendant 3 mois. 3.- Redémarrer le composteur.   

Reflexions des de terres del Rin (XVI)

Amb el pare anàvem a treure els gossos, sí, així ho dèiem, crec que a moltes cases de La Garriga i del rerepaís, el meu poble era rerepaís, Barcelona quedava molt lluny, la canalla sabíem tots que volia dir treure els gossos, no pas com ara que es passeja amb el gos. Treure els gossos era imprescindible, el meu pare era caçador, val a dir que ho era per a la seva estima a la natura, li agradava més treure els gossos que anar a caçar, gaudia darrere dels animals, veure'ls com es movien nerviosos entre les bardisses, fins que de cop aixecaven un conill o alguna vegada fins i tot la perdiu sommiada. Eren temps en què encara hi havia vida per les vinyes i camps que s’enfilaven cap a Santa Margarida. El meu poble, com a moltes de les comarques al voltant de la ciutat de Barcelona, vam viure a finals dels seixanta i especialment pels setanta, aprofitant els finals del franquisme, un creixement econòmic i urbanístic descontrolat i desmesurat en què els terrenys bàsicament de secà i f...