Reflexions des de terres del RIn (V)

Transenergy 2050.

L’estratègia de transició vers un model de descarbonització és una tasca gegantina, la planificació, la construcció i execució de processos que porta implícita és ingent, assolir una economia descarbonitzada implica realment una revolució industrial, un canvi de model econòmic de transcendència revolucionària, en un procés d’aquesta magnitud hi haurà de ben segur un procés d’adaptació social, econòmic i educacional que implicarà la transformació d’hàbits, de consums, de responsabilitats i finalment transcendirà en un nou model de societat i de valors.

També és evident que la transició que porta implícita la descarbonització, com en tot procés de deshabituació, fa preveure que res serà fàcil. Per tal d’evitar conflictes caldrà comunicar molt bé els passos que s’hauran de seguir, el debat i l’assumpció d’aquests aspectes són molt importants que s’abordin des de la base, des de la participació ciutadana, cal reconèixer col·lectivament la dependència al carboni, per aquest motiu són tan importants les experiències de descentralització energètica, el sol fet de participar i de fer visible un projecte d’autarquia o recomunalització de serveis, per petit que sigui, la seva experiència i el seu raonament i el seu abast, tenen una transcendència determinant pel procés de transició energètica que hem de viure a curt termini.

El dualisme entre empresa privada i serveis públics és del tot imprescindible que es doni. Cal aprofitar el dinamisme que imprimeix l’emprenedoria en tota activitat econòmica i social, però també ens cal el blindatge dels interessos generals, la defensa del Bé comú i la seva transcendència en el temps.

L’equilibri d’aquest dinamisme privat-públic, amb el pressupost dels interessos generals, és la garantia de seguretat i sostenibilitat, social, ambiental i econòmica, enfront de les derives especulatives que només persegueixen el benefici a curt termini seguint o gaudint-se d’estratègies depredadores.

Cal comptabilitzar els vectors ambientals i socials amb el factor temps, sense aquests criteris no assolirem nivells d’estabilitat ambiental pel conjunt de la Humanitat que garanteixin els Drets socials i ambientals que alhora permetin la Justícia al Planeta, ja que sense Justícia no serà possible la Pau i la prosperitat pel conjunt de la Humanitat.