Passa al contingut principal

Reflexions des de terres del Rin (XII)


Els orígens del Pla de gestió comarcal de residus al Vallès Oriental.  Errors que convé no repetir.

El temps no passa en va, però és cert que hi ha temes que donen voltes en si mateixos, hi ha temes que s’han convertit  en virus latents i recorrents, i de tant en tant em tornen febril, amb l’ajuda de l’escriptura vull intentar alliberar-los.

Durant la primavera del 92, quan a Catalunya es respirava l’èxit olímpic,  des de la ciutat d’Hamburg,  vaig escriure un mètode per a l’elaboració d’un  pla de gestió comarcal de residus, seguint el model d’aquella ciutat i d’arreu a Alemanya;    –Abfallwirtschaftstrategie-  sempre la importància de les paraules en la llengua alemanya –estratègia d’una economia de les deixalles-, aquest model d’anàlisi i planificació amb el treball inestimable de l’Eduard Jiménez  que hi possar ciència i estadística, ordre a l’idea i mètode de treball, dos anys després amb molts pocs recursos,  i el suport dels meus socis d’empresa Joaquim Fradera i Ramon Ventura vàrem possar potes amunt la comarca del Vallès Oriental. Va nèixer el primer PGCRM de Catalunya (Pla de gestió comarcal de residus municipals), posteriorment la Generalitat aprovar per unanimitat la Llei de Residus 6/94.

El Pla de gestió comarcal de residus al Vallès Oriental, fou en poc temps eina d’estratègia política, especialment quan 1.200 milions de les antigues pessetes arribaren d’Europa, molts diners, la maquinària dels partits d’aleshores es possar en marxar, el bipartidisme del PSC i de CiU a la comarca era molt més evident que ara. De fet, als anys noranta, a Catalunya funcionava molt bé l’anomenat oasi català.   El PSC i CiU manipularen el model, repartint algun cromo als minoritaris ICV i algun independent,  i varen  fer-se a mida el pla de l’economia de les deixalles fins  a convertir-lo en el pla de l’economia partidista.

Fou l’época d’empreses com VERTRESA, empresa dels famosos Albertos,  o bé RUBATEC,  empresa formada per RUBAU i AGROTECSA, on un senyor amb nom  de guerra mafiós, repartia a tort i a dret, en Luís Garcia, altrament anomenat Luigi, ex diputat i imputat conjuntament amb en en Macià Alavedra, el partidisme del PSC i de CiU feu possible que aquestes empreses foren les adjudicatàries de les infraestructures i la seva posterior i nefasta gestió dels 1.200 milions.

Finalment, un cop tots els recursos europeus foren malbaratats, dites empreses vàren desapareixer, i fou fins a dia d’avui el mateix Consorci públic de residus el que tingué que assumir la gestió o refer el desastre, hipotecant el seu futur, però muts i callats tots, es va fer el silenci, no fos cas que sortís la veritat i s’hagués d’assumir la responsabilitat com a mínim política d’haver perdut una gran oportunitat, la gestió de l’economia de les deixalles.  

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El suïcidi d’Europa.

"En un poblet d'Alsàcia anomenat Mittelbergheim hi he trobat dues plaques, la del poeta polonès Czeslaw Milosz quan sommiava en la Pàtria europea, i la del soldat americà Irving Zurin, nascut a Ohio  vingut a donar la seva vida contra el nazisme, el 29 de novembre de 1944  davant una paret seca d'aquest poblet de terres del Rin. Dues plaques que m'han fet pensar en la deriva d'Europa, si repetim la Història ;  ni poetes, ni soldats l'hi donaran un altre oportunitat." El terror que estem infringint als refugiats és un error històric descomunal, amb les darreres decisions que la UE ha pres, hem convertit el Planeta en una immensa presó, no és possible ni el Dret a la fugida, la fugida dels desesperats ja no és possible , no compte la vida dels teus ni de la teva persona, quan esperar la mort es fa insuportable, s’ha volgut, Oh! Vergonya!, prohibir la fugida, fer-la impossible, no ho intenteu, sereu retornats al punt de partida, on la por, l’horror
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
Sorprèn llegir “ Eichmann a Jerusalem” d’Hannah Arendt, els nazis van poder identificar als jueus  gràcies als registres d’informació existents , però especialment gràcies als mateixos consells jueus, facilitaren les seves dades a les SS, ( en un primer moment d’acord amb els sionistes creien que el Reich els hi facilitaria una terra pròpia), primer els van concentrar, després aniquilar, la “Endlösung” la solució final al problema jueu en pro de la raça ària escollida. La planificació del genocidi davant la llar de foc, tot fent el típic „Frühstuck“ en una casa al llac de Wannsee als afores de Berlin, tot molt planer, tot molt fàcil, una Conferència de no més hora i mitja,  al gener drl 42, començava la  matança massiva organitzada, logística de ferrocarrils, fins acabar amb l’orquestra de música clàssica a l’entrada de les cambres de gas, la música per a facilitar l‘accés submís a la mort administrada per botxins cultes. Havent llegit les declaracions d’Eichmann al judici a Jerusa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Mecanismes de descarbonització en els territoris:

Davant l’emergència climàtica, els territoris han prendre mesures en els seus processos de gestió pública i privada associats als vectors: -           aigua -           residus -           energia ?? -           Bioenergia.... Si creuem els acords de descarbonització europea, aprovats recentment per la nova Comissió europea, a partir del que s’ha anomenat “GREEN DEAL” i ho fem amb les obligacions definides per a la EU anomenades BREF o bé MTD (Millors tècniques disponibles), Directiva 2010/75/ EU, veurem que tenim els instruments necessaris per tal de fer propostes útils als ents públics, aquells que tenen com a tasca de gestió els vectors: aigua i residus . Ens adonem també que es del tot necessari si volem assolir objectius de descarbonització, incorporar el vector energia  en la gestió de infraestructures de gestió de l'aigua i de residus, cal arreu aplicar la Directiva BREF, i així assolir amb èxit, estratègies que permetin transició energètica
Publica un comentari a l'entrada
Més informació