Territorialitzar la gestió del bosc.
En Josep Pla deia que quan alguns miren l’horitzó i contemplen la plana empordanesa..., altres hi veuen jornals, una collita magre o sucosa....,potser no ho deia ben bé així però més o menys.
Això mateix passa amb els nostres boscos, quan alguns hi veuen natura, sovint es confon naturalesa amb arbres, altres hi veiem un problema de mala gestió, quan contemplem els nostres boscos sovint hi constatem una gestió quasi nula forestal, però altres hi veuen un territori que confon la protecció amb la no gestió d’aquests espais. Sense entrar a discutir que algunes forests de casa nostra calgui no intervenir-hi, en la majoria cal, sense cap mena de dubte, especialment a l’hivern, si no serà l’estiu i el foc qui ho farà, -el foc és el principal modelador del paisatge a Catalunya-.
La situació d’aquests darrers anys està sent explosiva, malgrat tot hem estat de sort i la repetició dels GIF’s dels anys 1994 i 1998 no s’han tornat a reproduir amb la mateixa intensitat, això no té per què ser una bona notícia, el foc a la mediterrània és un element que les espècies hi estan adaptades, el nostre problema agreujat pel canvi climàtic, és la recurrència i la intensitat, durant els darrers anys hem anat acumulant més i més biomassa forestal als nostres boscos, per contra no hem estat capaços de posar en marxa gaires infraestructures que consumeixin el combustible forestal que la fotosíntesi ens regala cada dia. Hi ha estudis, d’això en tenim molts, que han calculat el valor energètic de la fotosíntesi a Catalunya, s’estima en 1GW de potència, si aquest factor el fem valdre, ve a ser la potència d’una central nuclear, poca broma, i si algú en té dubtes de la potència tèrmica dels nostres boscos que ho pregunti al cos de bombers de Catalunya i l’hi explicaran.
En el marc d’un model energètic territorialitzat (remunicipalització+recomarcalització), la bioenergia i d’aquesta, la biomassa sòlida, hi ha de jugar un paper important, no només pel recurs en si que aquesta representa, sinó també per l’estalvi en extinció i emergències ambientals i socials que ens generen. Les activitats forestals vinculades a l’energia no són pas un fet estrany a casa nostra, de fet la principal activitat forestal durant anys fou el carboneig. Avui els usos tèrmics per a la generació d’electricitat i calor amb biomassa forestal haurien d’estar intrínsecament en l’estratègia de transició energètica per abandonar els combustibles fòssils, el problema és que no en tenim d’estratègia.
El principal problema el tenim en la manca de confiança vers projectes que impliquin combustió i per tant emissions, siguin llenya o bé residus, el grau de tolerància d’aquestes infraestructures és molt baix en la població, escric aquest article assegut al despatx d’una central de biomassa que produeix a part de calor per a l’aeroport de Baden Baden uns quants milers de megawats elèctrics anuals, però això és Alemanya em deia un il·lustre regidor del meu poble, i ja se sap a casa nostra és una altra història.
Vaja, si sumem el binomi gloriós dels que veuen el bosc com a quelcom intocable i els que no creuen que a casa nostra puguem utilitzar la tecnologia com ho fan a la resta d’Europa, doncs tenim un problema important en la definició del model de transició energètic que ens cal impulsar, ara bé tot es podria abordar i m’atreviré a fer quatre propostes;
1.- Un pla de comunicació, ressaltant la importància de la gestió dels nostres boscos, és cert que els darrers anys per part de professionals de la comunicació i en el marc de la televisió pública catalana ja s’ha començat a fer-ne difusió, i realment ha permès avançar bastant, però cal arribar a les escoles, cal canviar per exemple els textos dels llibres escolars, quan es parla de problemes ambientals aparegui un treballador forestal tallant un arbre, cal diferenciar clarament les pluviïsilves tropicals i els nostres boscos mediterranis, cal prestigiar la feina forestal a la Mediterrània
2.- Una LLei i fiscalitat forestal activa, és del tot conegut que els nostres boscos majoritàriament són privats, però estan sotmesos a una legislació forestal que cal harmonitzar amb la lluita contra el canvi climàtic, ens cal dotar-nos d’una Llei forestal efectiva i una fiscalitat que estimuli la gestió, no que la penalitzi, cal replantejar-se el Centre de la Propietat Forestal, l’empresa pública Forestal catalana i el Centre tecnològic forestal de Catalunya i ara el recent Clúster de la biomassa a Catalunya, masses organismes per a tan poca fusta mobilitzada. Hi ha hagut en els darrers 30 anys a Catalunya una clara voluntat que l’oferta de fusta superés sempre amb escreix la demanda de les empreses de transformació, serradores, papereres i de fabricació d’aglomerats de fusta (Tradema), fins al punt que des de la mateixa Tradema es marcava el preu de la fusta a la Llotja de Vic, aquest model ha mantingut uns preus molt baixos de la fusta, lligats a una política de subvencions molt particular, durant molts anys s’han primat les grans finques forestals, les quals segurament èren les que menys subvencions requerien, però èren les que tenien estructura i presència en el Centre públic que les atorgava, el CPF.
3.- En la territorialització del model energètic ens cal un model d’ordenances municipals que prevalgui la calefacció dels habitatges i especialment els equipaments públics a partir de la combinació biomassa i solar tèrmica. Deixant un termini d’adaptació de 5 anys, ja que la tecnologia de baixa potència i les empreses instal·ladores avui ja estan al dia per a poder assolir aquest repte, tasques que per altra banda generaran molts llocs de treball.
4.- Cal en el procés de territorialització propiciar la coparticipació pública en els projectes de centrals de cogeneració amb biomassa i en gestió de residus, ens cal guanyar en confiança , som perfectament capaços de gestionar correctament aquestes infraestructures i desplaçar de totes totes el discurs de la por i de la contaminació.
Tot plegat no sembla gens complicat, però a priori xoca amb un mur dur d’abatre, les GEO (Grans Empreses Oligopolistes), Repsol i Gas Natural, malgrat tot, si la determinació és clara i contundent, no tindran més remei que adaptar-se o perdre aquest mercat que avui el tenen captiu, en última instància en són ells els principals beneficiaris del nostre desori.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada