Remunicipalització + recomarcalització = Territorialització
Amb més o menys intensitat sempre apareix el debat de la divisió territorial, comarques i vegueries, es parla del Moianès (avui ja comarca), del Lluçanès, del baix Montseny, del baix Vallès, de la unificació dels Vallesos, de les vegueries i de les seves capitals, de la regió metropolitana de Barcelona, etc, etc. Però per a fer què?, sobre quins continguts hem d’acotar un territori?, per a qüestions demogràfiques?, de comunicacions?, econòmiques?, de gestió de serveis?, residus, d’aigua....i l'energia? o del conjunt de tots aquests vectors?. La paraula territorialització té l’arrel en Territori, i territori és un espai definit on s’hi desenvolupen activitats, és del tot cert que un territori principalment el defineix una orografia, però no només, avui més que mai, pensant en un horitzó 2050 totalment descarbonitzat, cobra especial importància tornar a repensar el model de territorialització del País, i sense cap mena de dubte, el vector més important a tenir en compte, vers la protecció de les persones i de les activitats que s’hi desenvolupen, ha de ser l’energia, l’aigua i els residus.
Els tres vectors esmentats s’interrelacionen clarament amb el vector CO2 i aquest ha de ser l’element central. Definir un territori eficient energèticament, ha de ser la principal preocupació dels seus gestors, per tant el Debat vers les comarques, no ha de ser en cap cas un Debat estrictament polític, penso que prèviament s’ha de dotar de contingut científic, tal com en el seu moment la Mancomunitat encarregà al Geògraf Pau Vila el disseny de l’actual model comarcal, lleugerament modificat recentment amb la incorporació de la comarca del Moianès.
El factor descarbonització hauria de ser l’impuls per a definir el nou model local i comarcal. Penso que les ciutats/pobles/comarques/territoris regits amb criteris de descarbonització ha de ser l’objectiu, així la protecció del mateix territori i del clima aniran de bracet, la competitivitat de les empreses amb un sistema energètic baix en carboni estarà garantida, la mobilitat i la seguretat de les persones també i de ben segur que els sectors econòmics es veuran afavorits per a aquestes polítiques, industria, comerç, turisme i agricultura.
Parlem de recomunalització, però potser si parléssim de territorialització seríem més eficients en el discurs, també en la gestió dels Béns comuns, la participació de les PYMEs, les empreses assentades en el Territori són les que millor el coneixen, en aquest immens treball necessitem l’experiència de tots, estic segur que la descarbonització surt a compte, als municipis i en aquests a les empreses locals, les plusvàlues generades resten al territori i pel territori, al parlar de territorialització travem el concepte de riquesa local, ens blindem de les estratègies oligopolistes.
Serem més forts, empreses locals, empreses municipals, consorcis de gestió, ciutadania, PIMES,s, si tots anem junts vers un objectiu comú, en què el sumatori sigui 2050 igual a zero en GEH (Gasos efecte hivernacle).
Conclusió: Cal fer convergir les polítiques de recomunalització i de comarcalització vers un objectiu comú, ens cale un País descarbonitzat, 2050 lliure d’emissions, per tant ens cal TERRITORIALITZAR-NOS, amb un Model energètic 100% renovable que ha de comptar amb la participació activa de la ciutadania, empreses, municipis i comarques.
Rc2 + EERR=T€
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada