Passa al contingut principal

Reflexions des de terres del Rin (I)


Remunicipalització + recomarcalització = Territorialització

Amb més o menys intensitat sempre apareix el debat de la divisió territorial, comarques i vegueries, es parla del Moianès (avui ja comarca), del Lluçanès, del baix Montseny, del baix Vallès, de la unificació dels Vallesos, de les vegueries i de les seves capitals, de la regió metropolitana de Barcelona, etc, etc. Però per a fer què?, sobre quins continguts hem d’acotar un territori?, per a qüestions demogràfiques?, de comunicacions?, econòmiques?, de gestió de serveis?, residus, d’aigua....i l'energia? o del conjunt de tots aquests vectors?. La paraula territorialització té l’arrel en Territori, i territori és un espai definit on s’hi desenvolupen activitats, és del tot cert que un territori principalment el defineix una orografia, però no només, avui més que mai, pensant en un horitzó 2050 totalment descarbonitzat, cobra especial importància tornar a repensar el model de territorialització del País, i sense cap mena de dubte, el vector més important a tenir en compte, vers la protecció de les persones i de les activitats que s’hi desenvolupen, ha de ser l’energia, l’aigua i els residus.

Els tres vectors esmentats s’interrelacionen clarament amb el vector CO2 i aquest ha de ser l’element central. Definir un territori eficient energèticament, ha de ser la principal preocupació dels seus gestors, per tant el Debat vers les comarques, no ha de ser en cap cas un Debat estrictament polític, penso que prèviament s’ha de dotar de contingut científic, tal com en el seu moment la Mancomunitat encarregà al Geògraf Pau Vila el disseny de l’actual model comarcal, lleugerament modificat recentment amb la incorporació de la comarca del Moianès.

El factor descarbonització hauria de ser l’impuls per a definir el nou model local i comarcal. Penso que les ciutats/pobles/comarques/territoris regits amb criteris de descarbonització ha de ser l’objectiu, així la protecció del mateix territori i del clima aniran de bracet, la competitivitat de les empreses amb un sistema energètic baix en carboni estarà garantida, la mobilitat i la seguretat de les persones també i de ben segur que els sectors econòmics es veuran afavorits per a aquestes polítiques, industria, comerç, turisme i agricultura.

Parlem de recomunalització, però potser si parléssim de territorialització seríem més eficients en el discurs, també en la gestió dels Béns comuns, la participació de les PYMEs, les empreses assentades en el Territori són les que millor el coneixen, en aquest immens treball necessitem l’experiència de tots, estic segur que la descarbonització surt a compte, als municipis i en aquests a les empreses locals, les plusvàlues generades resten al territori i pel territori, al parlar de territorialització travem el concepte de riquesa local, ens blindem de les estratègies oligopolistes.

Serem més forts, empreses locals, empreses municipals, consorcis de gestió, ciutadania, PIMES,s, si tots anem junts vers un objectiu comú, en què el sumatori sigui 2050 igual a zero en GEH (Gasos efecte hivernacle).

Conclusió: Cal fer convergir les polítiques de recomunalització i de comarcalització vers un objectiu comú, ens cale un País descarbonitzat, 2050 lliure d’emissions, per tant ens cal TERRITORIALITZAR-NOS, amb un Model energètic 100% renovable que ha de comptar amb la participació activa de la ciutadania, empreses, municipis i comarques.

 

Rc2 + EERR=T

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Mecanismes de descarbonització en els territoris:

Davant l’emergència climàtica, els territoris han prendre mesures en els seus processos de gestió pública i privada associats als vectors: -           aigua -           residus -           energia ?? -           Bioenergia.... Si creuem els acords de descarbonització europea, aprovats recentment per la nova Comissió europea, a partir del que s’ha anomenat “GREEN DEAL” i ho fem amb les obligacions definides per a la EU anomenades BREF o bé MTD (Millors tècniques disponibles), Directiva 2010/75/ EU, veurem que tenim els instruments necessaris per tal de fer propostes útils als ents públics, aquells que tenen com a tasca de gestió els vectors: aigua i residus . Ens adonem també que es del tot necessari si volem assolir objectius de descarbonització, incorporar el vector energia  en la gestió de infraestructures de gestió de l'aigua i de residus, cal arreu aplicar la Directiva BREF, i així assolir amb èxit, estratègies que permetin transició energètica

Aigua i sal, foc i energia. Concepte renaixement ecologista a la Mediterrània: Illa energètica versus energia distribuïda, emmagatzematge i embassaments.

                                           Font:  SZ-Karte; Quelle: World Resources Institute               https://www.sueddeutsche.de/wissen/wasserstress-atlas-wasserknappheit-1.4555268 La gestió dels recursos hídrics, en definitiva de les conques hidrogràfiques, així com  la gestió de l’energia hauria de ser abordada de manera integrada, especialment a Catalunya, país de boscos orogràficament molt divers. En el present article insistiré en el concepte territorial d’illa energètica, base d’una planificació territorial descarbonitzada i l’ús de l’aigua com a element d’emmagatzematge del propi recurs i d’energia potencial administrable. A La conca mediterrània, l’aigua sempre ha tingut un paper fonamental i als anys vinents encara serà més rellevant, depenent com s’abordi la seva gestió ens condicionarà el benestar futur més immeditat. L’estatut d’autonomia de Catalunya ens permet administrar i gestionar de manera exclusiva les conques hidrogràfiques anomenades int

Compost de quartier: Humusculture

Pour bien organiser un centre de compostage de quartier et en toute sécurité, il faut au moins 3 composteurs.  1.- La phase thermophile, celle qui travaille le plus. 2.- Phase de maturation, tous les 2-3 jours il reçoit du MO du composteur 1 et une fois plein il est laissé à maturation pendant 3 mois. 3.- Redémarrer le composteur.