H2O, Sal i Energia.
No
podem entendre Catalunya sense l’associació aigua i energia, aquest binomi fou
la base de la revolució industrial i el desenvolupament de Barcelona com a gran
Metròpoli. Les empreses Forces elèctriques de Catalunya (FECSA) o bé (HECSA)
avui totes part de la matriu ENDESA han
acabat en mans de ENEL avui italiana,
altres més petites, com Elèctrica Caldense
o a Estabanell i Pahisa, totes naixien gràcies al desenvolupament
de l’energia hidràulica. Recentment estant entrant en el sector aigua empreses
com l’espanyola Acciona o bé la francesa Suez i les seves influències, ja no en
tenen prou amb el control de les concessions, ara ja volen la propietat
d’empreses públiques d’interès general.
Illa
energètica, emmagatzematge/embassaments.
La
gestió dels recursos hídrics i la gestió de l’Energia a Catalunya hauria de ser
abordada de manera integrada. Insisteixo en el concepte territorial d’illa
energètica, base d’una planificació territorial descarbonitzada, l’aigua a casa nostra tindrà un paper
fonamental els anys vinents en la consecució dels objectius de gestió de la
demanda d’energia, en aquest sentit les grans corporacions intenten el seu
control.
La
CHE (Confederación
hidrográfica del Ebro), el Consorci del
Besòs, Aigües Ter-Llobregat, Aigües de Barcelona, Companyia d’aigües de
Sabadell, Aigues de Vilafranca, de Matar, etc., fins fa poc totes eren públiques, avui
la privatització ja arriba a nivells alarmants, però legislant això es pot
revertir a favor dels interessos del territori i les persones.
Jurídicament,
de qui és propietat l’aigua que circula pel territori? L’aigua és un Bé públic.
Doncs no hi ha res a dir, la seva gestió sent avui privada en molts casos, és recuperable
als interessos generals.
Tornem
al model descentralitzat d’illa o illes energètiques interconnectades, l’aigua
haurà de jugar un paper molt important, no podem pretendre assolir la sobirania
del territori sense el control d’aquests recursos; aigua, sol, vent, biomassa,
recursos naturals en benefici del Bé comú i la salvaguarda del Planeta. Entenem
l’aigua com un medi viu i de transmissió energètica, fins avui aquest concepte
ha anat per separat, uns es dediquen a treure profit de l’aigua com a Bé de
consum, i altres a través dels cursos fluvials a treure’n profit energètic a
partir d’infraestructures hidràuliques, acabant aquesta aigua sent lliurada amb
més o menys encert al Mediterrani. I tots rebent les corresponets factures, els
beneficis lluny del territori.
En un context de canvi climàtic, Catalunya patirà episodis de sequeres extremes, i com a tal tindrà dificultats en la gestió de l’aigua potable. Apareix doncs un nou vector, la dessalació per osmosi inversa de l’aigua de mar, les infraestructures dessaladores són una opció factible en contraposició als grans transvasaments, solució que de manera recorrent apareix en episodis de sequera. Però com tot, depèn com es plantegin aquests equipaments, volem dessaladores lligades de manera individual a la venda d’aigua potable o bé les volem integrades en un model públic de gestió energètica de l’aigua?.
En
una gestió integrada, l’alt cost energètic de les dessaladores pot resultat
irrellevant, aquesta aigua de mar, retorna als embassaments en períodes de
màxima activitat solar, fotovoltaica o eòlica, bombada com aigua dolça; per
contra aquest circuit secundari ens permet gestionar la demanda elèctrica
metropolitana, en definitiva la conca del Ter i del Llobregat són territoris
perfectament factibles per a tal fi, atesa la seva poca distància entre la costa
i els seus embassaments (La Baells, Sau i Susqueda o el de Boadella) tots per
sota de 100 km de curs fluvial, aquest model integrat ha d’incorporar
infraestructures territorials d’energies renovables que ens garantiran el futur
del País.
És
del tot imprescindible desenvolupar les energies renovables lligades al
territori, solar, bioenergia, geotèrmica, eòlica, eficiència, posar-les a la
màxima potència i utilitzar la hidràulica com a gran acumulador.
Aigua
i energia van de bracet, però això no és nou, ara toca la tercera revolució
industrial.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada