Reflexions des de terres del Rin (IX)

Energia nuclear? Debat entre la desconexió o la continuïtat.

La data de caducitat dels reactors nuclears de l’Ebre esta fixada a partir del 2024, en termes energètics ja hauríem d’estar en el compte enrere, hauríem de tenir un Pla estratègic complementari a la descarbonització que inclogui la desnuclearització de l’economia catalana i per simpatia l’espanyola, en definitiva hauríem de tenir un Pla d’implantació de renovables i d’eficiència pel que representa la desconnexió. L’energia nuclear aporta al nostre mix energètic el 50 % de l’energia elèctrica consumida a Catalunya.

Entrem en una nova etapa política en termes generals a l’Estat espanyol però també en el context europeu, hi ha realitats que ens haurien de posar en alerta, avui en el Continent europeu, especialment Rússia i la seva llarga ombra té una influència cada cop més punyent, es percep pas a pas un retorn als Blocs, a una mena de guerra freda vinculada a models energètics del segle XXI, la influència que exerceix el gas rus en els governs de l’antic Pacte de Varsòvia és triturador, hi ha una part dels 27 socis de la UE que estan basculant cap al pupil·latge rus i altres que encara no saben què volen ser quan siguin grans. Aquest darrer cas és el de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, què volem ser? O millor dit de qui volem dependre, és possible assolir nivells d’autarquia energètica?, ens convé continuar depenent del gas d’Algèria des d’una prespectiva peninsular. Són preguntes que haurien d’estar a la taula dels qui tenen l’obligació de la Governança de les diferents administracions.

En termes energètics no hi ha decisió sense conflicte, però no hi ha futur sense decisions, en aquest cas no fer res porta massa riscos associats. Imaginem que no fem res, quins riscos ambientals, econòmics i socials estem disposats a assumir?.

·         En una primera valoració, mantenir-nos en l’actual mix energètic, català o espanyol,  comportarà un increment de despeses relacionades als impostos ambientals vinculats al CO2, anar contra corrent dels Tractats internacionals de protecció del Clima, continuar a mercès de polítiques erràtiques, no és pas una bona decisió. 

·         Per altra banda la geopolítica ens pot jugar una molt mala passada, tenint en compte que el Gas que consumim prové de terres reivindicades pel nou Califat islàmic, i sembla que aquesta colla han arribat per a quedar-se i mantenir l’ai al cor, no crec que sigui bona estratègia plantejar negociacions futures amb un Estat d’aquestes característiques.

·         Per altra banda accedir a gas via Fracking, té uns costos ambientals i socials que tampoc crec que siguin raonables contabilitzar-loe en un territori tan antropitzat com és la Península Ibèrica.

·         No posar-nos a treballar a tot drap per a un model descentralitzat i lligat a les energies renovables implicarà allargar la vida de les nuclears, en definitiva no fer res també implica acceptar per imposició un model nuclearitzat que s’eternitza.

Com a conclusió; és urgent posar sobre la taula estratègies locals d’aprovisionament energètic renovable que tingui en compte els nous escenaris globals.