Passa al contingut principal

Reflexions des de terres del Rin (XIII)


Les V’s, de valls de Vallès.

Mirant detingudament les imatges,  l’ocupació del sòl a la Conca del Besòs ens defineix un territori compacte. Des de les serralades del litoral i del pre-litoral, es poden interpretar les 5 valls (Mogent-Congost-Tenes-Caldes-Ripoll) 5V’s que convergeixen a la desembocadura del Besòs, al litoral Barceloní com una trama urbana definida.

Imaginem les 5 valls com a un territori compacte e interconnectat, avui aquest territori es lleva i se'n va a dormir intentant garantir els serveis bàsics d’una societat moderna i socialment justa, però ho fa a costa d’un model energètic que s’esgota,  ens trobem en les primeres fases del colapse, un model segrestat per a unes companyies que trafiquen amb la nostra dependència.

Si avui el geògraf Pau Vila tingués l’encàrrec de definir un model territorial per a la Catalunya del 2050, el primer que li caldria fer seria emmarcar l’espai físic d’interelació, seguint els criteris de vida social, econòmica i de mobilitat dels seus habitants, crec que no li seria difícil interpretar la sincronia entre les 5V’s que m’ocupa aquesta reflexió.

Però a diferència de la Catalunya de la Mancomunitat (1914-1925), el País hauria de demanar-li a l’il·lustre geògraf, incorporar el vector energia com a troncal, treballar no la divisió territorial sinó l’organització del territori amb criteris d’autarquia energètica.

Preguntant-se; com podran funcionar aquestes unitats de convivència social i econòmica l’any 2050?, tenint en compte el peak-oil,  i els impactes del canvi climàtic a la Conca mediterranea i el model de governança d’aquests territoris per tal  garantir els serveis socials bàsics i les oportunitats a les persones.

La programació d’un model de desconnexió fòssil esdevé imprescindible, l’elaboració d’aquest model ha de ser interdisciplinari, ha de ser un model lliure d’interferències polítiques i econòmiques de curta volada, és l’hora del Llibre Blanc de l'energia i la descarbonització, Catalunya 2015-2050.

Tornem a la regió de les 5V’s, l’anàlisi de fluxos i de les inversions en funció de recursos vers l’autarquia, ha de permetre l’inici d’un treball molt rigorós per part de professionals i tècnics de disciplines tan diverses com l’enginyeria, l’economia, l’agronomia i l’alimentació, l’urbanisme i l’arquitectura, les ciències socials i ambientals, de la salut, de l’informació i les telecomunicacions, invertir en aquest àmbit ha de fer possible traçar el camí vers l’autosuficiència energètica.

L’immens capital humà de què es disposa a casa nostra se l’ha de motivar vers aquest camí, una societat cohesionada i solidària com la nostra, ha de poder convergir vers aquest objectiu, cal tenir en compte que no és un treball de mesos, ni tan sols d’anys, és un treball de generacions, però el més important és el dia a dia, fins a transformar la realitat actual, és un immens treball de governança i de responsabilitat social, política i ciutadana, vers l’horitzó 2050.

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Transicions i territoris.

  Fa poc, assistint en unes jornades anomenades, energia, ecologia i sobirania, persones amb criteri pretenien argumentar de totes les maneres possibles que ens cal fer un salt qualitatiu i especialment quantitatiu en la implantació de les EERR a Catalunya, res a dir, ben cert és l'endarreriment i la imperiosa necessitat de fer un salt endavant, o ara o mai. Ja són molts els que han assumit que a Catalunya no assolirà cap independència energètica i que la dependència energètica agreujada pel tancament nuclear (tot i que ja s'albiren pròrrogues) és ja una evidència difícil de negar. Si ens mirem, sempre ho he intentat fer així, els territoris com espais definits en aspectes geofísics i biofísics i que aquests tenen una importància vital en la relació del medi físic amb les poblacions humanes i activitats econòmiques que s'hi desenvolupen, aleshores, no puc deixar de fer segmentacions en el mapa que són i així ho entenc i ho he defensat abastament, claus per a comprendre ...

Compost de quartier: Humusculture

Pour bien organiser un centre de compostage de quartier et en toute sécurité, il faut au moins 3 composteurs.  1.- La phase thermophile, celle qui travaille le plus. 2.- Phase de maturation, tous les 2-3 jours il reçoit du MO du composteur 1 et une fois plein il est laissé à maturation pendant 3 mois. 3.- Redémarrer le composteur.   

Reflexions des de terres del Rin (XVI)

Amb el pare anàvem a treure els gossos, sí, així ho dèiem, crec que a moltes cases de La Garriga i del rerepaís, el meu poble era rerepaís, Barcelona quedava molt lluny, la canalla sabíem tots que volia dir treure els gossos, no pas com ara que es passeja amb el gos. Treure els gossos era imprescindible, el meu pare era caçador, val a dir que ho era per a la seva estima a la natura, li agradava més treure els gossos que anar a caçar, gaudia darrere dels animals, veure'ls com es movien nerviosos entre les bardisses, fins que de cop aixecaven un conill o alguna vegada fins i tot la perdiu sommiada. Eren temps en què encara hi havia vida per les vinyes i camps que s’enfilaven cap a Santa Margarida. El meu poble, com a moltes de les comarques al voltant de la ciutat de Barcelona, vam viure a finals dels seixanta i especialment pels setanta, aprofitant els finals del franquisme, un creixement econòmic i urbanístic descontrolat i desmesurat en què els terrenys bàsicament de secà i f...