Fonts d’un nou model energètic, econòmic i social. (1987-2015)
(Gro Harlem Brundland. Jeremy Rifkin. Serge Latouche. Thomas Piketty. Sthéfan Hessel.)
Gro Harlem Brundland, primera ministre noruega en tres mandats, escriví el 1987 el llibre; el Nostre Futur Comú, l’anomenat Informe Brundland, Gro H. Brundland forma part de la generació de membres de la Internacional socialista del segle passat que abraçaren les tesis del moviment sostenibilista, el Debat culminà en la cimera de la Terra a Rio de Janeiro el 1992, posteriorment arribà KIOTO, amb les seves frustracions i reptes oberts, i fins avui a cop d’informes sobre el canvi climàtic, restem a l’espera del compromís vers un Món descarbonitzat.
El Món científic ha realitzat des del 1990 fins a l’actualitat 5 Informes per encàrrec de l’ONU, aquests documents són la base de treball per a la darrera reflexió plantetària que es celebrarà a Paris aquest novembre, l’anomenada conferència PARIS/COP21.
Les conclusions en que s’arriba són indiscutibles i contundents, no hauríem de superar en aquests segle, un increment global de la temperatura terrestre de més de 2ºC, la qual cosa implica reduïr les emissions de gassos efecte hivernacle a 1/5 part de les actuals, i deixar-les aquí estabilitzades, de no ser així el caos al Planeta, ja apunta maneres, estarà servit. Algú ha escrit que el Món científic ja ha fet els deures, ara és l’hora de possar fil a l’agulla i orientar les polítiques econòmiques dels Països vers una real descarbonització.
Serge Latouche, sense voler simplificar un conjunt de treballs socioeconòmics molt rigorosos, aporta a la discusió reflexions sobre el comportament humà vers el consum, un nou model de relacions humanes, els decrexentistes estan aportant quelcom molt important en tot el procés de descarbonitació; el qüestionament de les actuals fórmules de consum, i això fet des de l’assumpció personal, dins un nou model de col·lectivitat, sent cada cop més permeables en molts sectors de la societat occidental.
La recerca en noves formes d’energia, naturals i renovables és una constant, el que alguns interessants economistes com Jeremy Rifkin apuntava el 2011, avui podem dir que estem entrant en una tercera revolució industrial. Importants avenços en el camp de les tecnologies de la informació, en la gestió de l’energia, en la formulació dels materials, hi ha en xarxa humana treballant com un immens cervell intel·ligent, trilions de dades contínuament i algorítmicament s’estan creuant, podem arribar a preveure, modular, crear en definitiva els instruments que com a Humanitat ens proposem, ja sigui per Bé com per Mal.
El control de l’energia és cabdal per a saber si aquests canvis van en la direcció correcte, si aconseguim socialitzar l’ús de l’energia, la sort es decantarà pel costat del Bé, si no és així, si l’energia continua sent fòssil, si es dificulta fins al suïcidi el desenvolupament de les energies renovables, el caos està servit, no només en termes de desigualtats, sinó també en conflictes de guerra mundial i tot plegat anirà a mal borràs.
Avui és una realitat que tecnològicament, no financerament, tenim instruments per a iniciar el canvi de model energètic, i aquí és on rau el principal problema, el control dels recursos financers, com apunta Thomas Piketty en el seu darrer llibre el Capital en el SXXI, aquest no està en mans dels Estats, es troben cada cop més en mans privades, la fluctuació del capital públic al privat especulatiu és una constant en les darreres dècades, la possibilitat que via impostos sobre els rendiments dels capitals especulatius reverteixi en el Bé Comú, és avui una quimera, difícil fer Lleis de reequilibri social i ambiental quan ens trobem davant polítics que ostenten el Poder, sovint a sou encobert d’aquestes corporacions, la gangrena ha entrat amb força a la funció pública, via conservadorisme, via internacional socialista, terceres vies però, avui s’albiren i veurem si des dels moviments al Sud d’Europa, després de la crida d’Sthéfan Hessel, comprovarem aviat si sabran gestionar aquesta transició, les forces reaccionàries i quintacolumnistes es manifestaran brutals, no en tinguem dubte, caldrà resistir.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada