Passa al contingut principal

Reflexions des de terres del Rin (XV)


 http://betaportal.icgc.cat/canurb/cathistoric.html


L’institut cartogràfic de Catalunya ens ha facilitat una eina realment molt interessant i útil, l’evolució del sòl a casa nostra en els darrers 60 anys, aprofito aquesta bona notícia per a desenvolupar una idea que vaig defensant des de fa molts anys i especialment des dels incendis viscuts l’any 1994.

El rerepaís ha estat abandonat, no ha estat valorat pel que representa, no cal estendre's en les explicacions, molts han escrit, és fruit de conseqüències diverses, econòmiques i socials, també el vector energia ha tingut un paper molt important i és aquest aspecte probablement el menys debatut.

És una realitat que el País va tirar de secà i especialment del bosc fins a inicis dels anys 60, ho demostren les imatges del portal de l’Institut cartogràfic, el grau d’explotació depenia de les inèrcies i precarietats del País i també de les necessitats dels seus propietaris.

El procés d’industrialització del País, propicià fenòmens propis i característics molt nostres, les urbanitzacions dels anys 70-80, clar model econòmic i social d’especulació del sòl, ha estat com a política urbanística, com a poc, nefast.

Potenciar l’ús del vehicle privat i les segones residències, avui ja primeres, com a elements de prosperitat ciutadana, còpia de serial americà, ocupació salvatge de les zones forestades i de secà, el 40% de la població de la franja mediterrània viu en urbanitzacions, fet molt rellevant que ens condiciona el futur immediat.

Aquest traspàs de patrimoni fou la llavor d’un model econòmic basat en l’especulació del sòl, en mig d’una economia dopada i carbonitzada, el petroli ocupà tots els espais de l’economia, des del raspall de dents, els adobs, els embalatges, els mobles, el tèxtil deixà de ser orgànic, el combustible també, i així fins a ocupar tots els àmbits més banals del nostre dia a dia.

Si tornem al model d’habitatge unifamiliar aïllat, les urbanitzacions, són un mal de cap en l’equilibri econòmic i financer dels municipis, les urbanitzacions han esdevingut, la majoria, sòl urbà de ple dret, amb els consegüents costos logístics, ambientals i de serveis socials que implica tenir la població dintre del bosc i a més dispersa. Amb l’abandonament del rerepaís, tot ha facilitat que el bosc hagi crescut descontroladament més que mai, i paradoxalment la població urbana té la percepció que aquest descontrol és natural i necessari, patim de desmemòria rural i pagesa, la de les feixes i la del secà, hem substituït la relació amb el medi com a espai de nodriment i d’obtenció de recursos per una relació de "mirem i no em toquis", hem confós el nostre ecosistema mediterrani, profundament antropitzat per una pluviïsilva.

Ara però, ha arribat l’hora de la planificació, esdevé imprescindible la planificació territorial, és evident que els temps córren en contra del model territorial existent, insostenible econòmicament i ambientalment.

Un dels factors més dramàtics és l’alt impacte en emissions que representa l’ús del vehicle privat, únic mitjà de transport per a sobreviure en aquest immens caos de dispersió urbana, és urgent promoure polítiques d’integració, cercant la interacció d’illes energètiques (les actuals zones urbanitzades), utilitzar els espais públics i els teulats dels habitatges com centres de producció energètica, la utilització sense entrebancs dels recursos forestals per a usos energètics, posant molt d’enfasi amb amb la cogeneració energètica i l’obtenció de biocombustibles.

Sí Catalunya proclama que el 2050 vol ser 100% renovable, ha de començar avui mateix a invertir la inèrcia dels últims 60 anys, no serà fàcil tombar la nau cap al camí de l'autarquia energètica.

És urgent l’elaboració del Llibre Blanc de l’Energia i la descarbonització a Catalunya, cal elaborar i aprovar un full de ruta clar vers l’horitzó 2050, cal doncs determinar les actuacions en el conjunt del territori per a aprofitar els recursos renovables, totes les actuacions en els àmbits de la planificació urbanística vers la configuració d’illes energètiques, en un País de boscos i de Sol, un País de muntanyes, per tant de desnivells, i un País de mar per tant d’aigua, no m’és difícil imaginar; transport públic (carrilets, tramways, tramvies, o com els volguem batejar) impulsats per EERR fins al conjunt de la quarta corona metropolitana, moltes de les actuacions que manquen no són grans obres d’infraestructures oligàrquiques com grans autopistes o bé TGV’s, sinó infraestructures energètiques, modelitzant illes interconnectades entres elles, construint una gran xarxa de transport elèctric i de comunicacions eficient i renovable.

Imagineu les Valls del Besòs com a nòduls de captació d’energia, el País l’hem fet a través de les seves valls, seguint rieres i rius, de la mateixa manera que les comarques amb tramuntana i mestral poden ser grans centres de captació d’energia eòlica, així com terrats productors d'energia fotovoltaica, algú s’ha preguntat quina és la superfície de teulats a Catalunya?, i què implicaria en producció elèctrica i tèrmica?, algú ha estructurat un mapa d’energia geotèrmica a Catalunya?, el potencial que pot implicar l’eficiència energètica en la construcció d’habitatges amb criteris d’orientació i amb materials d’aïllament moderns pel conjunt del País?, i evidentment un País de boscos no pot deixar d’aprofitar el que la fotosíntesi aportar en captació de carboni anualment.

Imaginem un País, on algú té el coratge de planificar amb criteris de supervivència davant el canvi climàtic. Agafem l'exemple dels terratrèmols devastadors d’anys pretèrits al Japó, avui els habitatges aguanten intensitats inconcebibles, el canvi climàtic ha de ser percebut com una amenaça real, per responsabilitat, per coherència, cal creure que un gran terrabastall ens pot enfonsar en la misèria a nosaltres i condemnar els que ens precedeixen, les amenaces les tenim documentades amb informes clars del IPCC
https://www.ipcc.ch

No hi ha temps i al mateix temps tenim la generació millor formada tècnicament, tenim un immens capital social que hem de posar al servei d’aquest País, no podem centrifugar-lo fora de casa nostra, la mobilització de recursos financers és possible si hi ha planificació, doncs posem-nos’hi.

 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Mecanismes de descarbonització en els territoris:

Davant l’emergència climàtica, els territoris han prendre mesures en els seus processos de gestió pública i privada associats als vectors: -           aigua -           residus -           energia ?? -           Bioenergia.... Si creuem els acords de descarbonització europea, aprovats recentment per la nova Comissió europea, a partir del que s’ha anomenat “GREEN DEAL” i ho fem amb les obligacions definides per a la EU anomenades BREF o bé MTD (Millors tècniques disponibles), Directiva 2010/75/ EU, veurem que tenim els instruments necessaris per tal de fer propostes útils als ents públics, aquells que tenen com a tasca de gestió els vectors: aigua i residus . Ens adonem també que es del tot necessari si volem assolir objectius de descarbonització, incorporar el vector energia  en la gestió de infraestructures de gestió de l'aigua i de residus, cal arreu aplicar la Directiva BREF, i així assolir amb èxit, estratègies que permetin transició energètica

Aigua i sal, foc i energia. Concepte renaixement ecologista a la Mediterrània: Illa energètica versus energia distribuïda, emmagatzematge i embassaments.

                                           Font:  SZ-Karte; Quelle: World Resources Institute               https://www.sueddeutsche.de/wissen/wasserstress-atlas-wasserknappheit-1.4555268 La gestió dels recursos hídrics, en definitiva de les conques hidrogràfiques, així com  la gestió de l’energia hauria de ser abordada de manera integrada, especialment a Catalunya, país de boscos orogràficament molt divers. En el present article insistiré en el concepte territorial d’illa energètica, base d’una planificació territorial descarbonitzada i l’ús de l’aigua com a element d’emmagatzematge del propi recurs i d’energia potencial administrable. A La conca mediterrània, l’aigua sempre ha tingut un paper fonamental i als anys vinents encara serà més rellevant, depenent com s’abordi la seva gestió ens condicionarà el benestar futur més immeditat. L’estatut d’autonomia de Catalunya ens permet administrar i gestionar de manera exclusiva les conques hidrogràfiques anomenades int

Compost de quartier: Humusculture

Pour bien organiser un centre de compostage de quartier et en toute sécurité, il faut au moins 3 composteurs.  1.- La phase thermophile, celle qui travaille le plus. 2.- Phase de maturation, tous les 2-3 jours il reçoit du MO du composteur 1 et une fois plein il est laissé à maturation pendant 3 mois. 3.- Redémarrer le composteur.