Passa al contingut principal

Reflexions des de terres del Rin (XVII)


Per aquí a terres del Rin comença un hivern molt càlid, les temperatures s’acosten a pocs graus al matí i al migdia s’enfilen fins a no caldre posar-se ni gorra, ni bufanda, ni guants, fins i tot sobre la jaqueta, només quan la boira s’instal·la em recorda els meus temps d’anada amb lAviacon potencia e ilusión Avia será su camión- cap a Raïmat al Segrià cada dilluns, dimecres i dijous, quan fins arribar a la Panadella no deixava la boira enrere i també la gelor, bé no crec que anem gens bé, les conseqüències d’aquesta bonança és malastrugança per a la primavera i l’estiu que arribaran amb poca aigua al Rin i malures a les vinyes i camps, el fred no haurà fet neteja, o potser sí, també arribant tard farà mal, avui he vist un arç ben florit, ni els ametllers florits del meu Vallès van tan d’hora, tot està descontrolat, els sembrats ja estan molt avançats i una setmana de gels i fred, hauria de ser normal per aquí dalt, tot haurà de tornar a ser sembrat.

Aquest cap de setmana hi ha hagut molts incendis descontrolats al Cantàbric, Astúries, Cantàbria, Euskadi i Galícia, zones tradicionalment ramaderes i també forestals, les cremes de marges, pastures i espais de frontera forestal han estat tradicionals i normals, el foc ha estat un element modelador del paisatge, controladament o incontroladament, avui la ramaderia ha anat desapareixent d’aquells paisatges del Nord de la Península i les cremes han estat més virulentes per a la gran quantitat de biomassa acumulada, però també han estat fatals per a conjunció del fenomen del “Niño” que està sent extremadament virulent, principal conseqüència d’aquestes temperatures inusuals que estem tenint a tot Europa, sequera i vents càlids han provocat el desastre.

És en aquest context de canvi climàtic,  d’adaptacions ràpides de les comunitats rurals i urbanes,  s'ha de tenir tota la informació tècnica i científica per a poder adaptar-se, i no cometre errors que després esdevenen catastròfics, les autoritats han de poder comunicar e informar ràpidament dels fenòmens climàtics que ens venen a sobre, els municipis han de poder articular els BANS necessaris informatius, de recomanació i fins i tot prohibició de determinades pautes, a Catalunya les ADF’s han fet des dels grans incendis del 1994 una tasca realment molt positiva, tan a l’estiu com a l’hivern, són aquestes experiències adaptatives les que hem de multiplicar, de la mateixa manera que la gestió pública ha d’accelerar les actuacions de prevenció i reducció de riscos, en el context forestal no en tinguem cap dubte, la reducció de les activitats agrícoles i ramaderes propicien un increment de la massa forestal, l’increment de biomassa ha de ser una oportunitat per a usos energètics, la planificació d’aquest recurs en el mix energètic territorial és bàsic, cal aprofitar l’energia de la biomassa de manera controlada, sinó ens esperen grans desastres, això ha de ser una de les tasques més urgents a Catalunya i evidentment a tota la Mediterrània, on la vulnerabilitat dels territoris al canvi climàtic; és la sequera i la manca d’aigua, sent el resultat incendis forestals descontrolats, provocats o no.


 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Transicions i territoris.

  Fa poc, assistint en unes jornades anomenades, energia, ecologia i sobirania, persones amb criteri pretenien argumentar de totes les maneres possibles que ens cal fer un salt qualitatiu i especialment quantitatiu en la implantació de les EERR a Catalunya, res a dir, ben cert és l'endarreriment i la imperiosa necessitat de fer un salt endavant, o ara o mai. Ja són molts els que han assumit que a Catalunya no assolirà cap independència energètica i que la dependència energètica agreujada pel tancament nuclear (tot i que ja s'albiren pròrrogues) és ja una evidència difícil de negar. Si ens mirem, sempre ho he intentat fer així, els territoris com espais definits en aspectes geofísics i biofísics i que aquests tenen una importància vital en la relació del medi físic amb les poblacions humanes i activitats econòmiques que s'hi desenvolupen, aleshores, no puc deixar de fer segmentacions en el mapa que són i així ho entenc i ho he defensat abastament, claus per a comprendre ...

Compost de quartier: Humusculture

Pour bien organiser un centre de compostage de quartier et en toute sécurité, il faut au moins 3 composteurs.  1.- La phase thermophile, celle qui travaille le plus. 2.- Phase de maturation, tous les 2-3 jours il reçoit du MO du composteur 1 et une fois plein il est laissé à maturation pendant 3 mois. 3.- Redémarrer le composteur.   

Reflexions des de terres del Rin (XVI)

Amb el pare anàvem a treure els gossos, sí, així ho dèiem, crec que a moltes cases de La Garriga i del rerepaís, el meu poble era rerepaís, Barcelona quedava molt lluny, la canalla sabíem tots que volia dir treure els gossos, no pas com ara que es passeja amb el gos. Treure els gossos era imprescindible, el meu pare era caçador, val a dir que ho era per a la seva estima a la natura, li agradava més treure els gossos que anar a caçar, gaudia darrere dels animals, veure'ls com es movien nerviosos entre les bardisses, fins que de cop aixecaven un conill o alguna vegada fins i tot la perdiu sommiada. Eren temps en què encara hi havia vida per les vinyes i camps que s’enfilaven cap a Santa Margarida. El meu poble, com a moltes de les comarques al voltant de la ciutat de Barcelona, vam viure a finals dels seixanta i especialment pels setanta, aprofitant els finals del franquisme, un creixement econòmic i urbanístic descontrolat i desmesurat en què els terrenys bàsicament de secà i f...