Passa al contingut principal

Reflexions des de terres del Rin (XVII)


Per aquí a terres del Rin comença un hivern molt càlid, les temperatures s’acosten a pocs graus al matí i al migdia s’enfilen fins a no caldre posar-se ni gorra, ni bufanda, ni guants, fins i tot sobre la jaqueta, només quan la boira s’instal·la em recorda els meus temps d’anada amb lAviacon potencia e ilusión Avia será su camión- cap a Raïmat al Segrià cada dilluns, dimecres i dijous, quan fins arribar a la Panadella no deixava la boira enrere i també la gelor, bé no crec que anem gens bé, les conseqüències d’aquesta bonança és malastrugança per a la primavera i l’estiu que arribaran amb poca aigua al Rin i malures a les vinyes i camps, el fred no haurà fet neteja, o potser sí, també arribant tard farà mal, avui he vist un arç ben florit, ni els ametllers florits del meu Vallès van tan d’hora, tot està descontrolat, els sembrats ja estan molt avançats i una setmana de gels i fred, hauria de ser normal per aquí dalt, tot haurà de tornar a ser sembrat.

Aquest cap de setmana hi ha hagut molts incendis descontrolats al Cantàbric, Astúries, Cantàbria, Euskadi i Galícia, zones tradicionalment ramaderes i també forestals, les cremes de marges, pastures i espais de frontera forestal han estat tradicionals i normals, el foc ha estat un element modelador del paisatge, controladament o incontroladament, avui la ramaderia ha anat desapareixent d’aquells paisatges del Nord de la Península i les cremes han estat més virulentes per a la gran quantitat de biomassa acumulada, però també han estat fatals per a conjunció del fenomen del “Niño” que està sent extremadament virulent, principal conseqüència d’aquestes temperatures inusuals que estem tenint a tot Europa, sequera i vents càlids han provocat el desastre.

És en aquest context de canvi climàtic,  d’adaptacions ràpides de les comunitats rurals i urbanes,  s'ha de tenir tota la informació tècnica i científica per a poder adaptar-se, i no cometre errors que després esdevenen catastròfics, les autoritats han de poder comunicar e informar ràpidament dels fenòmens climàtics que ens venen a sobre, els municipis han de poder articular els BANS necessaris informatius, de recomanació i fins i tot prohibició de determinades pautes, a Catalunya les ADF’s han fet des dels grans incendis del 1994 una tasca realment molt positiva, tan a l’estiu com a l’hivern, són aquestes experiències adaptatives les que hem de multiplicar, de la mateixa manera que la gestió pública ha d’accelerar les actuacions de prevenció i reducció de riscos, en el context forestal no en tinguem cap dubte, la reducció de les activitats agrícoles i ramaderes propicien un increment de la massa forestal, l’increment de biomassa ha de ser una oportunitat per a usos energètics, la planificació d’aquest recurs en el mix energètic territorial és bàsic, cal aprofitar l’energia de la biomassa de manera controlada, sinó ens esperen grans desastres, això ha de ser una de les tasques més urgents a Catalunya i evidentment a tota la Mediterrània, on la vulnerabilitat dels territoris al canvi climàtic; és la sequera i la manca d’aigua, sent el resultat incendis forestals descontrolats, provocats o no.


 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Transicions i territoris.

  Fa poc, assistint en unes jornades anomenades, energia, ecologia i sobirania, persones amb criteri pretenien argumentar de totes les maneres possibles que ens cal fer un salt qualitatiu i especialment quantitatiu en la implantació de les EERR a Catalunya, res a dir, ben cert és l'endarreriment i la imperiosa necessitat de fer un salt endavant, o ara o mai. Ja són molts els que han assumit que a Catalunya no assolirà cap independència energètica i que la dependència energètica agreujada pel tancament nuclear (tot i que ja s'albiren pròrrogues) és ja una evidència difícil de negar. Si ens mirem, sempre ho he intentat fer així, els territoris com espais definits en aspectes geofísics i biofísics i que aquests tenen una importància vital en la relació del medi físic amb les poblacions humanes i activitats econòmiques que s'hi desenvolupen, aleshores, no puc deixar de fer segmentacions en el mapa que són i així ho entenc i ho he defensat abastament, claus per a comprendre ...

Potager urbain d’hiver : Quelles variétés planter en intérieur?

De plus en plus de personnes habitent dans des appartements en ville et n’ont pas la chance d’avoir un grand jardin où développer un potager. La culture en semi-hydroponie comme celle utilisée par The Urban Permaculture ( www.theurbanpermaculture.com ) est très adaptée aux milieux urbains et permet une culture plus fréquente et abondante tout au long de l’année. Avec ce système semi-hydroponique, la culture en ville peut se faire en continu et avoir aussi des variétés pendant les mois les plus froids (même si la photosynthèse va se faire plus lentement). Il suffit de choisir les bonnes variétés et de les planter au bon moment.  Notre premier conseil est de préparer l’hiver avant même qu’il arrive.  Ce qu’on veut dire par là : une fois qu'on a choisi les variétés qui vont le mieux s’adapter à la période hivernale, il faut assurer sa germination. Pour cela deux facteurs sont essentiels : la lumière et la température. Il faut savoir qu’en fonction des variétés, elles ont besoin d...

Compost de quartier: Humusculture

Pour bien organiser un centre de compostage de quartier et en toute sécurité, il faut au moins 3 composteurs.  1.- La phase thermophile, celle qui travaille le plus. 2.- Phase de maturation, tous les 2-3 jours il reçoit du MO du composteur 1 et une fois plein il est laissé à maturation pendant 3 mois. 3.- Redémarrer le composteur.