A les Metròpolis noves i antigues, on realment es concentra la
major part de la població, és on és més urgent i factible treballar en
polítiques de descarbonització.
Totes les tendències apunten cap a aquest sentit,
ciutats/metròpoli com Copenhaguen estan marcant tendència, pels volts del 2025,
és a dir d’aquí tan sols 10 anys, la ciutat pretén ser neutral en emissions de
gasos efecte hivernacle. Reduir per a finals de segle les emissions globals al
Planeta de manera solidària a 1/5 part de les actuals, s’assoleix a partir de
determinacions com aquestes, aquest és el camí, no n’hi ha cap altre, per altra
banda el poder de la ciutadania en l’àmbit
de les ciutats, és més efectiu, experiències com les darreres a Hamburg on s’
ha forçat la recomunalització de l’energia
de la ciutat hansiàtica, són exemples de decisió i compromís, de ben segur models
com Copenhaguen i Hamburg, estimularan la transició energètica europea, cap a
un horitzó a curt termini descarbonitzat.
Aquest objectiu només s’aconsegueix amb consens, i especialment
consens ciutadà, no podem esperar que grans Institucions ens parlin de
polítiques i estratègies de descarbonització, és la descarbonització de la nostra
societat en si mateix, el catalitzador que permetrà assolir alts nivells de
progrés humà a les urbes i al conjunt del Planeta.
Els casos de les ciutats com Hamburg i Copenhaguen són casos de
presa de consciència de risc climàtic, els darrers huracans han contribuït a
percebre l’amenaça com a real. A la ciutat d’
Hamburg, on la muntanya més alta és l’antic abocador, els canals són motiu
d’orgull i d’activitats diverses, el Port és dels més importants del Continent,
però les inundacions i les tempestes incontrolades poden ser dramàtiques,
l’increment del nivell del Mar i pluges tempestuoses provocaria que l’Elbe és
mengés literalment la ciutat. De la mateixa manera que el desglaç de
Groenlàndia ofegaria literalment Copenhaguen.
La descarbonització versus implantació massiva d’energies
renovables implica l’assumpció pràctica
de la tercera revolució industrial, els sacrificis d’avui res tindran a veure
als d’un Planeta amb temperatures per sobre de 2ºC.
La revolució verda i cosmopolita d’aquestes ciutats del Nord ha activat el seu
dinamisme econòmic, són les persones i una economia en procés de descarbonització les que estan transformant les
ciutats, el seu paisatge i també els
valors de les persones.
Aquesta nova revolució industrial porta associada la creació de
llocs de treball en àmbits com l’economia, l’arquitectura, l’enginyeria, el
disseny i en tots els àmbits industrials
associats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada