Residus i Energia al Vallès – (1995-2015); 2020-2030-2050-
L’any 1995 s’inicia un nou model de gestió de residus municipals, de la construcció i de jardineria al Vallès Oriental, el primer a Catalunya, han passat 20 anys i ara és el moment de replantejar-se aquest model, recordo que amb moltes ganes i il·lusions durant l’any 1994 elaboràrem des del Carrer Ricomà 128-130 un Pla de gestió comarcal de residus municipals al Vallès Oriental (PGCRMVO) seguint la metodologia treballada a Alemanya durant els anys 1992 i 1993.
Aquest model de planificació va ser traduït en una nit al castellà. La raó, poder ser presentat a la UE i acollir-se a Fons de desenvolupament, ningú li prestar massa atenció fins que el 1995 el secretari del Consell Comarcal va rebre la comunicació que s’havien d’acceptar el 80% d’una subvenció de 1.200.000 milions de pessetes, avui 12 milions de € poden semblar per a projectes d’aquestes característiques poca cosa, però us asseguro que aleshores aquesta quantitat va permetre posar potes amunt la política comarcal. Com que el Consell Comarcal no disposava de recursos econòmics per a cobrir el 20% restant fou l’aleshores Junta de Residus que aportà el 20% restant.
En quatre ratlles m’he menjat uns anys frenètics per tal d’adaptar i configurar els instruments polítics i administratius per a posar en marxa el PGCRMVO.
1.- El PGCRMVO proposava una recollida gradual de la FO (fracció orgànica) als municipis on l’estructura de l’habitatge i els hàbits dels ciutadans ho feien més factible i així, anar avançant fins arribar als barris de les ciutats més importants del Vallès Oriental, Granollers i Mollet, així com als municipis amb una estructura de l’habitatge més vertical, per exemple La Llagosta; Alcalde que sempre el recordaré molt reticent a aquestes mesures, finalment però, després d’un viatge a la ciutat de Bielefeld a Alemanya, va començà a creure-hi. Els alcaldes i tècnics que ens acompanyaren un total de (17) s’adonaren com un model integrat de centres de reciclatge permetien controlar els abocaments incontrolats especialment de residus verds, barrejats de voluminosos i de la construcció, fou l’inici de les deixalleries a casa nostra, altre pilar important del PGCRMVO, ja que anteriorment s’havien clausurat un total de 325 abocaments incontrolats, vaja que teníem una comarca que feia pena.
Potser la xarxa de deixalleries, la que descentralitzava definitivament el model comarcal de gestió de reidus és la que ha complert part del seu objectiu, el control dels abocaments incontrolats al medi natural.
Però finalment, en la part més important del Pla es capgirà el sentit científic del model, i fou a Granollers i a Mollet on s’inicià el sistema de recollida de la fracció orgànica (FO), només per a motius polítics i per a facilitar que la major part de les inversions del PGCRMVO anessin a aquestes capitals de la comarca, les quals durant aquests anys foren dirigides pel Sr Serratusell de CiU i la senyora Tura del PSC, recordem que aleshores el President del CC era el Sr Terrades del PSC. Jocs polítics de l’anomenat oasi català, el model comarcal va fer prevaldre els interessos polítics als científics. I un despatx dirigit per un socialista i un convergent definiren les bases del Consorci de gestió de residus del Vallès Oriental.
2.- Per tant les infraestructures comarcals de gestió de residus, concretament les dues plantes de biomassa plantejades a les capçaleres del Besòs i a la capçalera de la Tordera quedaran desestimades i es decidí que la inversió important es concentrés a Granollers i concretament en una única planta de compostatge, aquest val la pena dir-ho, no arribar ni a compostar la palla de l’Assenció. Empreses tan poc saludables democràticament com Rubatec pel centre de tractament de residus a Granollers, i la resta del paquest d’infraestructures mòbils en poc temps van anara a parar a mans també de Vertresa la dels famosos Albertos. Tots han tingut processos de corrupció i com sempre quan el model estava a punt de fracassar, les pèrdues per les males infraestructures creades i la mala gestió evident foren assumides per una empresa de gestió pública, anomenada Serveis embientals del Vallès Oriental (SAVOSA).
Un cop posat en antecedents a tothom, no estaria de menys aclarir el perquè de tot plegat, especialment ara que el Consell Comarcal per primera vegada a canviat de mans polítiques, si més no per aprendre dels errors.
Definir un nou Model comarcal de gestió dels residus i l’energia al Vallès seria intel·ligent per part del nou govern comarcal, d’acord amb l'encara veïna comarca de l’Occidental, vivim temps de canvi, i en períodes de canvi és un bon moment per a redefinir-se, el model comarcal que gestiona el Consorci de Gestió de Residus, caldria incorporant-hi el vector energia, és el vector motor més important dels canvis que els anys vinents haurem de viure i aquest vector s’interrelaciona intrínsecament amb el vector residus. Definim un nou model d’infraestructures i de reglamentacions adaptades a l’estructura de l’habitatge i als temps que corren, optimitzem les deixalleries com a centres actius i dinamitzadors d’aquest model, refem el model centralitzat de Granollers e integrem les empreses comarcals un altre cop a aquest model, no només les gestores de residus sinó també obrim la porta al diàleg vers un horitzó 2030-2050 a les empreses locals d’energia, especialment les comercialitzadores d’energia, Estabanell i Pahisa i Electracaldense. Si poguéssim en una segona fase integrar el vector aigua permetria culminar una transició energètica contundent vers la protecció del clima, des de l’administració local on els recursos generats en el territori queden en benefici pel territori, blindats als oligopolis de sempre.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada