Passa al contingut principal

Reflexions des de terres del Rin (XIV)


La paraula alemana (Schwarmenergie) defineix un nou model d’Eenergia intel·ligent per a una nova era energètica, agafant com a referència el concepte faunístic dels estols d’ocells, de peixos, insectes, etc en que tots de manera individual però amb un objectiu comú arriben a crear construccions i objectius de perfeccions increïbles, com els rusc de les abelles, un eixam aparentment caòtic i anàrquic consegueix nivells de perfecció sovint difícils de creure. Aquest és el concepte de Schwarmenergie promogut per a una de les empreses independents més importants de generació d’energia a Alemanya.

El mercat de la energia està canviant. El futur pertany a les energies renovables i les unitats de gestió distribuida. Aquest concepte és ja un gran éxit a Alemanya. Per a nosaltres  i tots els que lluitem des de fa molts anys contra el canvi climàtic i per a aconseguir la substitució de les fonts d’energia fóssil per fonts renovables descentralitzades el model de Schwarmenergie és el camí a seguir.

Però el canvi d’energies planteja reptes: El Sol no sempre el tenim disponible, tampoc sempre bufa el vent i no sempre plou de manera regular, per això moltes instal·lacions indiviuals i centres d’acumulació d’energia han d’interconectarse entre si. Les energies renovables necessiten d’aquesta formulació de subministre interconectat que garanteixi el subministre en continu i amb les seves variacions horàries i estacionals.

Centrals fotovoltaiques individuals a les nostres teulades, micro-generació eòlica o parcs eòlics, centrals de biomassa regionals o micro-cogeneració amb pellets de fusta que ens aporten calor / fred a xarxes descentralitzades i electricitat per a la nostra Xarxa Intel·ligent, controlada per experts en programari que han desenvolupat el concepte intel·ligent Schwarmenergie, totes les centrals de producció descentralitzada es converteixen en una complexa i eficient xarxa. Un concepte revolucionari que genera l'energia necessària per al nostre benestar. Tot això de manera descentralitzada i altament adaptable a tot tipus de territori.

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Transicions i territoris.

  Fa poc, assistint en unes jornades anomenades, energia, ecologia i sobirania, persones amb criteri pretenien argumentar de totes les maneres possibles que ens cal fer un salt qualitatiu i especialment quantitatiu en la implantació de les EERR a Catalunya, res a dir, ben cert és l'endarreriment i la imperiosa necessitat de fer un salt endavant, o ara o mai. Ja són molts els que han assumit que a Catalunya no assolirà cap independència energètica i que la dependència energètica agreujada pel tancament nuclear (tot i que ja s'albiren pròrrogues) és ja una evidència difícil de negar. Si ens mirem, sempre ho he intentat fer així, els territoris com espais definits en aspectes geofísics i biofísics i que aquests tenen una importància vital en la relació del medi físic amb les poblacions humanes i activitats econòmiques que s'hi desenvolupen, aleshores, no puc deixar de fer segmentacions en el mapa que són i així ho entenc i ho he defensat abastament, claus per a comprendre ...

Compost de quartier: Humusculture

Pour bien organiser un centre de compostage de quartier et en toute sécurité, il faut au moins 3 composteurs.  1.- La phase thermophile, celle qui travaille le plus. 2.- Phase de maturation, tous les 2-3 jours il reçoit du MO du composteur 1 et une fois plein il est laissé à maturation pendant 3 mois. 3.- Redémarrer le composteur.   

Reflexions des de terres del Rin (XVI)

Amb el pare anàvem a treure els gossos, sí, així ho dèiem, crec que a moltes cases de La Garriga i del rerepaís, el meu poble era rerepaís, Barcelona quedava molt lluny, la canalla sabíem tots que volia dir treure els gossos, no pas com ara que es passeja amb el gos. Treure els gossos era imprescindible, el meu pare era caçador, val a dir que ho era per a la seva estima a la natura, li agradava més treure els gossos que anar a caçar, gaudia darrere dels animals, veure'ls com es movien nerviosos entre les bardisses, fins que de cop aixecaven un conill o alguna vegada fins i tot la perdiu sommiada. Eren temps en què encara hi havia vida per les vinyes i camps que s’enfilaven cap a Santa Margarida. El meu poble, com a moltes de les comarques al voltant de la ciutat de Barcelona, vam viure a finals dels seixanta i especialment pels setanta, aprofitant els finals del franquisme, un creixement econòmic i urbanístic descontrolat i desmesurat en què els terrenys bàsicament de secà i f...